15 de juny de 2022
0 comentaris

L’Empordà que ve de l’Orient

 

 

L’Empordà que ve de l’Orient

 

Ja han segat i els camps

mostren la nuesa de la terra

aspra, sense la pell dels fruits.

Dels camins paral·lels que

emmarquen el marges marcits

pel darrer sol de setembre,

resseguint l’envellit riu

d’aigües lentes i manyagues,

traspunta, al capdavall,

una cambra acollidora

amb grans finestrals oberts  a

un horitzó  blau de marina.

 

Entre el bitó i el gaig blau,

el Tamariu i el canyís,

l’Empordà d’aigües somes

s’escola mar avall i,

balandre de veles

fimbrants,  navega errant

per tots els confins i és camí

fins dissoldre’s ran del llevant

a tocar el Far d’Alexandria

i allà, esdevindrà núvol de pluja.

 

 

15 de juny del 2022

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!