L’amant
Quan s’és amant, es viu doblement
i amb una intensitat propera
a la felicitat més crua.
Vaivé d’onades escumoses
en un verd mariner espurnejat
per xatracs llaminers que fiblen
el gran mantell d’aigua eriçada.
Duri el que duri, per descomptat.
La nit s’atura i el temps esdevé
una terrassa que domina les imatges
dels carrers que jauen als seus peus
i inciten a esprémer la vida
com una esponja xopa,
i no neix cap nou dia sense
que l’antic fred que ocupa la nostra ruïna
es dissipa convertit en crisàlide.
Si mai perds la condició
d’estimar, d’estimador,
esdevens finalment papallona
i és llavors, quan deixem de ser amants,
que ens comencem a morir.
Maig 2022
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!