Dona sense preàmbuls
Em dius: ets una poma,
i et menjo.
Tots els camins conflueixen
la nit de cap d’any,
m’adormiré abraçada,
presonera dels braços
que apaivaguen l’amagada encesa
del meu desig orfe.
I m’abandonaré ensalivada,
enrogida com una magrana oberta,
als teus capricis perversos;
i seran els meus.
L’intangible moment suspès en el no res
d’una petita mort levitada
serà llarg, dens i salvatge.
Tu, quedaràs exhaust, buit,
jo vetllaré l’arribada
del nou hoste,
faune furtiu nascut a l’alba,
que el nou any concretarà
entre les meves cuixes càlides,
cultivades i sempre àvides de sements.
Gener 2018
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!