Al crepuscle
A tots els perseguits per ser catalans
Aquest llop de les
genives roges i ullals com
coltells de matancer,
és vell com el mal,
coneix totes els viaranys,
totes les dreceres,
llegeix totes les mirades
i ou tots els murmuris
de l’aire,
comprèn el detall
de les tonalitats del silenci.
Ha dormit a totes les
balmes i abrics
del forest.
Tot ell és predador,
amb l’olfacte, l’oïda i
l’aguait prodigiós
segueix tot vestigi de rastre
que meni a tu.
Doncs bé, tu que ho saps,
escup la por que nia
dins del teu cor empetitit
i capgira- ho,
enfonya’t dins la pell
del xai que ha de ser devorat,
sigues subversor,
furtiu i
caça’l.
maig 2019- octubre 2022