Al fenassar
” Es muda el temps de blanc
i suren, al cristall,
dues gotes d’hivern
oblidades del temps que ha de venir”
Lluís Bosch. Solc.
Un vel de boirina dissol el crepuscle,
gatoses i argelagues es confonen
com crits grocs,
i encara a l’aspre,
la ginesta imposa la sentor de primavera.
Amb ulls de nit com perles d’aigua
arribo al fenassar,
l’englantina s’obre per damunt les espines.
Libo un altre cop llur essència amb
llengua de papallona i em llisquen
records pel front;
confonc llaguts i eugues,
i l’atzar engendra paraules que no conec.
T’acostes al meu frec
resseguint el camí de la font
i em prens.
Anirem a l’alzinar on floreixen
múrgoles per sant Josep, i latent,
ens abraçarà la besllum del celatge
tènue i hospitalari damunt l’herbei,
i ajaçats, abraçats,
acabarà la nit.
Maig 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!