El sol de gener,
tímid i anhelat, s’alçava esbiaixat
i ja no donava més de sí.
Arreu de la plaça, i també,
més enllà de la teranyina de carrers
que d’ella sortien, un formiguer
de quotidianitats ignoraven
l’absoluta impossibilitat
de sentir-se únics,
irrepetibles nobles i ferotges grius
de plomes daurades,
o divines nímfes venerades.
Només arribada la nit,
alguns solitaris i callats orgasmes,
obriran lleugeres sensacions bicèfal·les
i binàries,
un principi i una fí: el tinc o em té.
Gener 2017 – març 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!