Al tombant de l’abril
Darrera el Mont,
l’ull omnipresent del blanc Cíclop,
guiatge i claror de l’hivern,
rebombori de nuvolades convincents,
placenta del paisatge irreal de la plana
que convençuda, clama la fertilitat
dels olivets, bladars i userdes, i al bell mig,
el pagès renega l’aspror del terraprim desagraït,
i per damunt, els cims senyoregen de bell nou
els conreus i les pastures que verdegen.
L’hivern, ja és aigua
i les fredelugues són nord enllà.
Eduard Casas
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!