La clariana

 

La clariana

 

He arribat amb bona companyia

a la clariana de l’alzinar

i encara que sordejo,

després de tantes escoltes,

sento la remor de l’aigua del gorg,

que em reclama al bany.

 

De la posta arriba el roig, els grisos i

liles i amb ells,

un silenci acotxador.

 

El capaltard mostra ara,

un  llegat d’imatges que reconec

i que el mirall del llostre,

guarda pels moments de la trobada

amb l’obscur rosec

de la juguesca amb la vida.

 

Tots ho sabem, damunt  la mar

els gavians van a jóc a l’hora foscant,

i el blau esdevé gris

abans que el negre domini

totes els esguards.

 

Un ventijol de plata,

amanyaga les carenes,

que el darrer sol

ha enrogit com els coralls

de les aigües pregones del Cap de Creus

 

La vida riu com d’esma,

no li calen més motius.

 

15 de març 2020

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *