Boira i oasi

 

Boira i oasi

 

El Ponent és inacabable,

l’essèncial fita del somni,

la porta oberta  permanentment

on  ens diluïm entre la boira,

amb la pesantor

de les  cames patollades en l’aiguamoix

lilós del trajecte

i el llarg abraç de la tarda que fineix.

 

L’Orient és la fugida

de la lletjor tecnològica,

el punt de llum cobejat

que obre l’ànima al refrescant oasi

dels pastors berbers,

visitat per caravanes de viatgers

que cerquen  sedes, almesc

i ballarines sinuoses d’atzabetja.

 

De l’un a l’altre

la solitud del trànsit.

 

Març 2020

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *