Boira i oasi
“Visca l’Amor perquè d’Amor morim
A cada instant, a cada primavera,
En isards anys, a la tardor de l’Era,
Al vern hivern, a la plana i al cim.”
Lluís Urpinell. De March/Arthur. Columna, 1985
El Ponent és inacabable,
l’essèncial fita del somni,
la porta oberta permanentment
on ens diluïm entre la boira,
amb la pesantor
de les cames patollades
en l’aiguamoix lilós del trajecte
i el llarg abraç de la tarda que fineix.
L’Orient és la fugida
de la lletjor tecnològica,
el punt de llum cobejat
que obre l’ànima al refrescant oasi
dels pastors berbers,
visitat per caravanes de viatgers
que cerquen sedes, almesc
i ballarines sinuoses d’atzabetja.
De l’un a l’altre
la solitud del trànsit.
Març 2020
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!