Els resultats electorals han clarificat moltes coses, la primera és que el President Mas no s’ha guanyat la confiança del poble i ho entenc perquè jo mai he confiat en ell, i molt menys a partir del pacte de la Moncloa on ens va vendre a canvi que el PSOE el deixés governar si guanyava… Aquella jugada bruta el perseguirà durant tota la seva vida política.
Trobo absolutament normal que desapareixi del parlament la gent de SI, doncs aquest partit va entrar pel carisma d’en Joan Laporta el qual es van carregar en 30 dies, convertint-se a continuació en un partit friky amb acampades incloses i amb una sola paraula programàtica, si plou independència, si neva independència i si hi ha accidents de trànsit independència… i és clar, la gent vol solucions i pragmatisme.
Ja se que l’independentisme no solament és plural sinó que hem conviscut eternament dividits, però si suméssim els vots de SI i els de les CUP a ERC hauríem tingut un resultat històric molt per sobre dels millors obtinguts per Carod-Rovira.
El resultat és el que és i ara veurem que passa, caldrà veure com treballen les CUP al parlament, però ERC que volia liderar la oposició haurà de sacrificar-se per entrar a un govern que no li fa cap gràcia, doncs donar-li suport des de fora faria un govern feble amb conseqüències impensables, però entrar al govern ha de significar tornar a posar l’impost de successions, un nou impost als grans capitals, a la banca, etc… per tal de moderar les retallades socials i a això estaran disposats els de CiU?
Per la part unionista cal remarcar la pujada dels C’s a costa de la branca més espanyola del PSC, la qual cosa em porta a pensar què passaria si finalment el PSC es desvinculés del PSOE i aquest es presentés a Catalunya, no ho sé… però em temo que C’s és una mica un bluf, el qual de propina ens ha col·locat un militar com a diputat per Tarragona.
Haurem de confiar amb la coherència, intel·ligència i servei al país de l’Oriol Junqueras, doncs encara que no li faci massa il·lusió entrar al govern, haurà de fer possible la governabilitat del dia a dia garantitzant el procés cap a la independència per la via més ràpida possible, a més en Junqueras és el millor pont per sumar les complicitats de CiU amb les d’IC-V i CUP envers la independència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!