PICAP

En  pocs dies he pogut gaudir, no de totes, però si de moltes de les possibilitats interpretatives que te Maria del Mar Bonet, una dona capaç de mantenir en cartellera quatre o cinc espectacles diferents i tots executats a la perfecció. Això només es pot aconseguir amb molta professionalitat, amb una gran tècnica, treballant molt i amb una autèntica passió per la seva feina.

Sovint penso que en aquest país no l’hem sabut valorar mai prou i que si fos nord americana seria una estrella mundial… però si un dia consideréssim que la senyora Bonet és un autèntic referent musical, cultural i ètic per aquest país li faríem justícia.

Durant 35 anys ens ha donat a conèixer cançons popular, cançons de treball, grans poetes, precioses cançons pròpies, versions d’en Pau Riba, Serrat, Llach, Gershwin, Stones, Barbara, Spristing. La seva generositat l’ha portat a col·laborar amb artistes tan diversos com Túrnez & Sesé, Loquillo, Martirio, Llach, Quilapayún, Omara Potuondo, Hèctor Vila, Rafael Subirachs, Adrià Puntí, Kepa Junkera, Manel Camp, Maria Dolores Pradera, Teresa Rebull, Jordi Sabatés, C.E.Dharma, Pi de la Serra, Amancio Prada, Om, Al Tall, Coral Cantiga,… amb diferents formacions musicals de cultures diverses… no acabaríem mai, i sempre amb la única intenció d’aportar i aprendre a la vegada, ella és l’autèntica reina de la fusió de músiques i cultures molt abans que això fos “trendy”.

Diumenge passat vaig assistir al recital que va fer a Palau-Solità i Plegamans amb en Manel Camp, un recital que ja he vist i he escoltat moltes vegades i que mai em canso d’escoltar. La veu nua d’una gran intèrpret en el seu millor moment amb el piano d’en Manel Camp, un altre dels grans artistes d’aquest país que mai li hem reconegut prou el seu impressionant talent… desgranant un repertori excel·lent, tan en les obres instrumentals que fa en Manel el solitari com en el gruix de l’espectacle amb cançons com “Jim”, “Abraça’m”, “Jo em donaria a qui em volgués”, “si vens prest” la gran cançó de l’Aurèlia Campmany “La Barbera”, les versions d’en Pau Riba, Serrat, Bibiloni fins a la millor de les versions del mític “Que volen aquesta gent?”. Bonet i Camp sols a l’escenari és una experiència irrepetible, plena d’autenticitat i com per sortir volant del teatre… si encara no heu tingut la oportunitat, busqueu cartelleres i no perdeu la ocasió.

Però la camaleònica Bonet aquesta darrera setmana s’ha transformat de nou i ha ofert dos únics concerts a Vila-Seca i a Sant Cugat que ens han deixat bocabadats…. 

La història comença quan Picap creu que el disc “Bellver” pot optar a premi al certàmen “Cubadisco” i el presenta a la vegada que realitza una intensa campanya per donar a conèixer a la Maria del Mar a Cuba. La seva veu i el seu talent enamora a l’acadèmia de la música d’un país amb un potencial i un talent fora de dubtes i reconegut mundialment i li donen el premi al millor disc internacional. Això va passar el maig del 2011 i des de llavors no hem deixat de pensar com la Maria del Mar podia presentar el seu concert simfònic premiat a Cuba i finalment i amb la bona feina de la seva oficina i del festival BarnaSants es va aconseguir, i el passat 20 de gener la Maria del Mar feia la seva presentació a La Havana envoltada d’un gran prestigi i èxit de públic, mitjans i entorn musical. El concert va ser simfònic en una part i en l’altre va fusionar el seu so mediterrani amb la musica caribenya del Jorge Reyes i el seu sextet, més la col·laboració amb la Omara Portuondo.

Aquest concert s’ha repetit a Catalunya aquesta setmana, sense la col·laboració de la Omara i sense l’Orquestra Simfònica Nacional de Cuba que ha estat substituïda per la de Vila-Seca, tot i que el director ha estat el titular de la Cubana, Enrique Pérez Mesa.

Una primera part amb el sextet de Jorge Reyes realment espectacular, amb cançons de treball, algunes d’africanes, una nova i sorprenent versió de Jim, recuperant cançons pròpies com “Viure sense tu”, etc. i una segona part amb una bona Orquestra de cambra de Vila-Seca oferint el repertori del disc “Bellver” arranjat per en Toni Cuenca, el qual també va assistir i es va incorporar a l’orquestra tocant el piano i el contrabaix, i efectuant a la part final del concert un memorable duet de contrabaixos amb en Jorge Reyes.

Una Maria del Mar Bonet que quan més gran es fa, millor canta, i de la qual fa anys que estem dient que està en el seu millor moment…. Però aconseguir tot això només és possible amb una gran capacitat de treball, i talent… molt talent!