El govern d’Espanya està acostumat a manar, a tenir poder i sempre l’han exercit amb orgull i una bona dosi fanfarroneria, i ves per on ara resulta que la corrupció que han exercit, sumada a una pèssima gestió dels recursos públics han fet que aquest invent que en diuen Espanya estigui en fallida tècnica i en aquests cassos ja s’ha sap que això de la sobirania es perd….
Clar que ara això d’Espanya és com un animal ferit i tot i que estigui moribund és quan més ferotge es torna i per això mossega tant com pot i on pot. Ha perdut la sobirania, però encara te poder amb les pobres autonomies i amb els ajuntaments i que es vagin calçant, doncs el monstre ferit vol fer sang….
La Unió Europea en l’exercici de la sobirania que te qui paga, ha obligat al Govern espanyol a augmentar l’IVA, però aquests ho ha fet al seu estil i amb la seva gràcia habitual. Un estudi minuciós donaria per molt, però no em toca a mi fer-ho. Si deixem al marge les improvisacions continues d’aquesta genteta del PP que cada vegada que van a pixar canvien d’opinió, de la presa de pel col·lectiva de dir just el contrari del que fan i que ni en les dates d’aplicació es posen d’acord, doncs el que diuen en roda de premsa és just el contrari del que publiquen al BOE…
Doncs bé, al que anava, entre altres coses el Govern del senyor Rajoy ha decidit apujar brutalment l’IVA en l’àmbit cultural i cal veure com ho ha fet, doncs resulta que el cinema, teatre i música han passat del 8% al 21%, és a dir que puja en 13 punts, però a la vegada deixa les criminals curses taurines al 10%, una autèntica metàfora del que és Espanya, un estat esperpèntic, ridícul, caspós i possiblement el més “cutre” de la Unió Europea que encara no se com els volen com a socis.
He de dir que lamento molt que s’incrementi en 13 punts d’IVA a tot aquest sector cultural tan important, però deixeu-me dir també que els productors de música enregistrada estem amb l’IVA general del 18% i a partir de setembre al 21% des de sempre i de forma totalment injusta, doncs que algú amb demostri que la literatura te més valor cultural que la música i/o que el suport llibre te més valor cultural que el suport disc de la música enregistrada. Tant amb llibres com amb la música enregistrada es publiquen obres de gran valor i altres de valor molt discutible, però exactament igual en un cas com en l’altre.
Son molts anys que portem els productors de música enregistrada lluitant per la rebaixa de l’IVA i mai hem tingut la solidaritat del sector cultural, però això no serà recíproc, doncs nosaltres si que creiem injust que també el passin al 21% i tenen tot el nostre suport solidari.
Algunes anotacions al marge:
En el BOE del dissabte dia 14 de juliol podem llegir:
la Comisión Europea ha venido manteniendo en distintos informes la necesidad de que España eleve los tipos de gravamen y amplíe la base del tributo, a fin de buscar el alineamiento de nuestro país con la del resto de socios europeos
I jo em pregunto si aquest “alineamiento” no s’ha de fer també amb el salari mínim interprofessional on els súbdits del regne d’Espanya estem enormement per sota de la mitjana.
En el mateix BOE també hi trobem:
2.º Los libros, periódicos y revistas que no contengan única o fundamentalmente publicidad, así como los elementos complementarios que se entreguen conjuntamente con estos bienes mediante precio único.
Se comprenderán en este número las ejecuciones de obra que tengan como resultado inmediato la obtención de un libro, periódico o revista en pliego o en continuo, de un fotolito de dichos bienes o que consistan en la encuadernación de los mismos.
A estos efectos tendrán la consideración de elementos complementarios las cintas magnetofónicas, discos, videocasetes y otros soportes sonoros o videomagnéticos similares que constituyan una unidad funcional con el libro, periódico o revista, perfeccionando o completando su contenido y que se vendan con ellos, con las siguientes excepciones:
a) Los discos y cintas magnetofónicas que contengan exclusivamente obras musicales y cuyo valor de mercado sea superior al del libro, periódico o revista con el que se entreguen conjuntamente.
Quina barra! És a dir que els diaris, que tenen les subvencions més escandaloses de l’estat a canvi de favors polítics –Veritat Sr. Godó?- mantenen l’IVA reduït i la música enregistrada ha de pagar el 21% menys si aquesta la venen els super-subvencionats de la premsa.
Això és un escàndol, no hi ha la més mínima vergonya!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!