Jo que tampoc sóc cap independentista de darrera hora estic vivint amb molta il·lusió tots els esdeveniments del nostre país des que es varen acabar les vacances estiuenques.
He d’aclarir immediatament que quan dic que ho visc amb il·lusió no vull dir de cap manera que ho visqui amb la confiança ni la certesa que arribarà a bon port, doncs els que portem anys d’ofici ja sabem de que va tot plegat, però mai ho havíem tingut tan ben encaminat.
El President Mas ha sorprès a propis i estranys, amb un discurs èpic i coherent, però per la seva trajectòria personal i encara més per la dels dos partits que lidera, he de dir que confiança més aviat poca… i és més, crec que si no hi ha una forta pressió popular i que el nou parlament tingui una amplia majoria independentista amb la qual imprescindiblement hi tingui que comptar, seria probable que novament ens donés gat per llebre i que fos una nova gran estafa com molt bé ho explica al seu bloc en Salvador Sostres, periodista que coneix molt bé el partit del President…
Aquests dies s’ha posat molt d’èmfasi en el fet que els partits clarament independentistes no facin llista conjunta pel 25 de novembre i aquí també vull dir la meva.
M’ha sorprès que ERC convoqués als altres partits per intentar-ho i més encara que es fes públic, doncs el percentatge de possibilitats que sortís bé era molt escàs, igual com ho ha estat tota la vida. Jo vaig iniciar la meva militància independentista en el FNC en els anys 70 i les he vist de tots colors, els desacords amb el PSAN, MDT, BEAM i NE entre d’altres eren colossals. Ja en èpoques actuals i a la meva ciutat he vist com les CUP i ERC es tenien més per enemics que no pas els partits locals espanyolistes, és a dir que la no entesa i divisió permanent entre l’independentisme ve de lluny i el meu pronòstic és que seguirà així fins que aconseguim la independència.
Una gran coalició independentista només és útil i possible per proclamar la independència en els 15 dies d’haver pres possessió dels escons i dissoldre’s per convocar noves eleccions constituents, però en una legislatura en la que es parteix de que “prioritàriament” s’ha de convocar una “consulta” és impensable que aquests diferents grups puguin estar 4 anys legislant junts.
Si la trobada de partits de la setmana passada al Parlament hagués donat bons resultats ens hauríem trobat que al marge de l’objectiu de l’alliberament nacional hauríem sentit discursos diversos i confusos, difícilment haurien arribat en pau al 25 de novembre i és evident que abans d’un mes després de la nova legislatura ja tornarien a estar tots dividits donant una pèssima imatge de tot plegat. Més, molt més, si com es pretenia, un del homes forts havia de ser aquesta bomba atòmica que ho explota tot per dins que es diu López Tena, possiblement un dels diputats més intel·ligents i malèvols del parlament….
En definitiva, si les forces espanyolistes van per separat (PSC, PP, C’s) també és lògic que hi vagin les nacionals (ERC,SI,R.cat, DC, IC-V) tot i que algunes d’aquestes tindria lògica que anessin amb CiU. Mentrestant les CUP deuen seguir fen assemblees per decidir que volen ser quan siguin grans….
Jo, des de la meva posició d’independentista i social-demòcrata tinc una opció molt clara que és ERC i espero que tregui el millor resultat possible per tal de no permetre que CiU faci ni un sol pas enrere.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T´he de dir que des del més de Febrer, des del Parlament ja m´havien dit quin era el full de ruta i així es va complint.
Ànim amic que lo que ve en camí és el somni més sexy per molts de nosaltres.
Una braçada des de México
Les motivacions del fracàs de l’intent són diverses i complexes. Per exemple, dius que gent de dreta com López Tena és difícil que convisqui amb ERC, que és d’esquerra o de centre-esquerra. Bé; fou la formació de LT, no pas ERC, qui proposà la dació en pagament. Al si de SI, LT conviu amb el PSAN, que no és precisament gaire dretà. D’altra banda, la tan independentista ERC ha votat contra dues propostes diferents de referèndum per la independència (2009 i 2010). Encara és hora que ERC demostri altra cosa que seguiment envers Mas. Etc.
Tot això, si vols, són minúcies. És greu, en canvi, que vinguis a dir que amb la independència del Principat arriba la normalitat, s’acaba l’independentisme, etc. Que potser la resta del país, més de la meitat del territori amb bona part de la població, no continuarà sota l’opressió nacional estrangera? És que són les fronteres autonòmiques qui ens ha de dictar quin és el nostre país?