Som els bons. En aquesta tragicomèdia en què han convertit la política catalana els professionals de la submissió, nosaltres som els bons. Reagrupament i tot el moviment social que hi ha al darrere representen les ganes de molts catalans de viure en un país lliure. Una idea impol·luta que només pot ser atacada des de l’interès partidista o nacionalment contrari. És per això que, arran dels fets d’aquests últims dies, jo i molts més (molts més i jo), hem tingut l’ai al cor i n’hem sortit amb un regust amarg. Les coses no s’han fet bé i crec que, essent com som, els bons, en aquest episodi hem tret el pitjor que portem dins.
Si la dimissió de Carretero ha estat una maniobra per forçar la dimissió de Renyer, Valdero i Pereira. Ho censuro. I ho censuro sobretot perquè ningú ha demostrat que aquests associats per la Independència estiguessin fent res en contra de ningú. Si com diuen hi ha un pacte no escrit entre en Carretero i en Laporta en què es fixen els candidats a les eleccions autonòmiques de la tardor, i aquests tres associats significaven un gra de sorra al qual calia aixafar per no fer perillar l’acord, censuro el que s’ha fet amb ells, perquè no ho trobo ètic. Les decisions de l’assemblea s’han de respectar, i no es pot anar a remolc de les pretensions d’un home que ni tant sols és associat de Reagrupament. S’acusa els ja exmembres de la junta de moure’s per interessos personals i per assolir una acta de diputat. I ho diuen els qui defensen posar-se als peus d’en Laporta! Un home que, tot i els vots que pot aportar, no ens sortirà a compte si ens fa perdre els valors de la regeneració democràtica que diem representar. Laporta tindrà tot el dret a encapçalar la llista de Reagrupament, sempre i quan, com a associat o com a personatge independent, rebi l’aprovació necessària dels reagrupats. Per tant, el meu pronunciament no serà mai un “Laporta, sí” o un “Laporta no”. El meu pronunciament serà un “Laporta, un més”, al qual només faré confiança per encapçalar una llista quan deixi veritablement de comportar-se com algú amb ínfules de creure’s més valuós que 3.400 associats i es comporti com un company més, amb més interès en la defensa de la nació catalana que no pas en vanitats personals. Perquè si no és així, ell no serà un dels bons, i per tant no serà un dels nostres. I qui vulgui lliurar-nos al seu projecte personalista, tampoc. Perquè potser tindrem més escons, però deixarem de ser els bons. I per aquí sí que no hi passo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
en la política, com a la vida, la major part dels cops les formes són el fons. Les formes per part de Carretero han estat i són pèssimes durant aquests dos dies. De fet encara estem en plena apagada informativa per part dels qui van marxar de la junta per motius força inexplicats.
Això em porta a pensar que el fons és també pèssim.
De tota manera prefereixo veure-ho ara que més endavant amb més energies compromeses en el projecte.
Així que marxo, i amb la idea clara que el tarannà de la major part de la gent de Rcat (que ha participat d’un vergonyós linxament i unes encara més vergonyoses ensabonades a qui no s’ho mereix) no és el millor per portar el pais a la independència; probablement és el pitjor.
Rcat és mort, i vist el que he vist, ho prefereixo. Mil cops abans CiU o E.
Ton