Si hom per curiositat dóna un vol pel codi penal espanyol, hi veurà els delictes de sedició i rebel·lió. No hi entenc gaire de lleis, però sobretot en el primer cas està bastant clar que una declaració unilateral d’independència de Catalunya, per llei, pot comportar-nos, als promotors, uns quants anys a les garjoles espanyoles. Però no només això, si li interessa, l’Estat pot actuar contra els “sediciosos” sense necessitat que aquests portin a la pràctica els seus plans, és a dir, només que algú defensi i promogui aquesta idea pot ser condemnat a presó.
Aquesta és la vertadera faç del nostre enemic, i faríem bé de tenir-ho clar si volem fer aquest camí. Reagrupament té com a principal objectiu proclamar la Independència de Catalunya, i això, tinguem-ho clar, està penat. És una sedició com una casa de pagès! Hom es pot arribar a sorprendre d’aquest fet, bàsicament perquè avui en dia, sembla, es pot ésser independentista amb normalitat. Res més lluny de la realitat, estem en un règim de llibertat vigilada. Si els dirigents independentistes no estan a les presons espanyoles, és perquè no cal. Quan calgui, hi podran anar, no ho dubteu. De moment les estructures estatals espanyoles no tremolen davant d’un moviment independentista que està lluny d’assolir una majoria necessària per proclamar la Independència, però el dia que això pugui esdevenir realitat, no en tingueu cap dubte, el codi penal espanyol s’esgrimirà per fer-nos por o, arribats al cas, per a fer-nos físicament presoners.
És a això al que ens enfrontem. Però els reagrupats sabem que si per trencar les cadenes que sotmeten Catalunya al jou espanyol cal arriscar la llibertat individual, ho farem. Però no perquè siguem uns valents, sinó perquè la il·lusió de trencar una cadena col·lectiva és un sentiment molt més fort que la por a les lleis dels carcellers. Companys, sabem on volem anar, però també cal que sapiguem què ens hi podem trobar. Endavant, Reagrupament!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!