Llegeixo per agències aquesta lamentable notícia:
La llengua bo, un dels deu idiomes del grup tribal gran andamanès, de l’Índia, ha quedat extingida amb la mort de la seva última parlant, ha informat avui en un comunicat l’organització Survival International.
Boa Sr, de 85 anys, va morir la setmana passada, i al fer-ho va posar fi al llarg viatge de la seva tribu, l’existència de la qual es va iniciar fa uns 65.000 anys a les illes d’Andaman, al sud-est de l’Índia.
“Descendents d’una de les cultures més antigues de la Terra”, els bo pertanyen a un grup tribal que ara, amb la mort de Boa Sr, té només 52 membres, enfront dels 5.000 que poblaven les illes quan van arribar els colonitzadors britànics, el 1858.
Els catalans estem lluny d’una situació com aquesta, però també ho estava la llengua bo fa uns segles. Tot canvia molt ràpid, i no es pot obviar que fa només setanta o vuitanta anys a la Catalunya del Nord el català era la llengua d’ús social.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!