[…]
Vaig ser a la festa en nom del Conseller i vaig tenir el privilegi de poder-hi intervenir per cloure-la, entre el president del jurat, Vicenç Llorca, i l’alcalde Josep Trias. Vaig intentar que la meva presència i aquelles paraules s’entenguesin com un homenatge, com a director i en nom de la societat literària catalana, als promotors dels Recull, que quaranta-cinc anys després de la seva creació podem dir que són entre les convocatòries més importants del país. Evidentment, no pel seu ressò mediàtic, ni per l’èxit comercial de les obres premiades, sinó pel teixit que han ajudat i ajuden a construir i que es pot reconèixer fent un cop d’ull a la llista de guanyadors que les diverses categories han anat aplegant.
Una llista on hi ha molts noms que avui poden ser-nos familiars, però que molt sovint van ser premiats quan tot just començaven. I justament el premi els va ajudar a començar, a donar cos a la seva vocació literària o periodística, a esdevenir el que la seva trajectòria els ha dut a esdevenir. Aquest és el paper difícil, no sempre lluït però necessari, de gran valor per al nostre país, per a la cultura catalana i la nostra societat literària, que han fet els Recull, que necessitem que malgrat les dificultats i les incerteses continuï fent.
Vaig dir tot això institucionalment, però confesso que també ho podria fer personalment, perquè fa 27 anys jo mateix, que aleshores tot just era un marrec, era allí rebent un premi. No deu ser un fet casual que els tres últims directors de la Institució -Francesc Parcerisas, Jaume Subirana i jo- compartim entre els primers reconeixements que hem rebut un modest i valuosíssim premi Recull.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!