El bloc del Director (ILC)

[…] 

Des de llavors i fins diumenge que ve, els versos de Montserrat Costas, Inger Elisabeth Hansen, Isabel Garcia Canet, Torgeir Schjerven, Jaume Pont, Arne Ruste i Gabriel de la S.T. Sampol es faran sentir també a Tarragona, Palma de Mallorca, Búger, Badalona i l’Espai Brossa de Barcelona. Avui hem presentat la proposta en roda de premsa, i hi he recordat algunes de les virtuts del programa que en defensava en aquest text, escrit per a una recent memòria del projecte:

La intersecció de les veus

Francesc Parcerisas i Jaume Subirana han remarcat en els seus textos uns quants aspectes essencials de la proposta “Veus paral·leles”: l’oportunitat que suposa l’intercanvi entre cultures, la fecunditat que pot tenir la convivència dels i les poetes, la capacitat de seducció de la paraula poètica quan és dita, i ben dita, des de l’escena. Ells ja han parlat d’aquests i d’altres aspectes i per tant jo no hi insistiré. Més aviat voldria apuntar un altre element que dóna un enorme potencial a la proposta i planteja un apassionant repte de futur als qui avui en som promotors.

En reunir quatre poetes d’expressió catalana i quatre que escriuen en una altra llengua s’obre una oportunitat per al diàleg entre totes dues tradicions literàries, naturalment. I aquesta oportunitat esdevé com qui diu palpable en el revers del projecte, el viatge de tornada al país d’on vénen els o les poetes estrangers convidats, una realitat consolidada gràcies a la implicació de l’Institut Ramon Llull en el projecte. Però aquest diàleg hauria de tenir també tota una altra concreció: “Veus paral·leles” pot contribuir de manera decidida a crear fèrtils punts de trobada entre la tradició literària catalana i les comunitats de ciutadans d’altres cultures que ja són ciutadans catalans.

Falten, segur, pretextos perquè els catalans d’origen amazic o palestí, noruec o italià, per posar-ne exemples concrets recents o imminents, es puguin fer pròpies la nostra llengua i la nostra tradició literària. I perquè se les facin pròpies no des de l’estranyament o la renúncia sinó, al contrari, enmig d’una experiència d’intercanvi i fecundació mútua. Com ho és el diàleg que s’estableix entre els vuit poetes protagonistes de cada edició de “Veus paral·leles”. Que pot ser i tenim el repte que esdevingui un dels espais privilegiats per a aquesta experiència.

Vet aquí un compromís excitant amb la cultura i amb la societat. Que portaria, si ho voleu explicar així, del paral·lelisme a una desitjable i necessària intersecció.