[…]
Dóna les claus sobre l’autor i l’obra, de manera breu i eficaç, la petita exposició, comissariada per Jordi Castellanos i coproduïda per la Institució, que es pot veure al vestíbul del teatre: Carrion, una figura amb una projecció estimable als anys vint i trenta –segons el testimoni de Xavier Fàbregas–, va emprendre el camí de l’exili l’any 1939 i va morir a Cornellà de Conflent l’any 1973. L’exili i la mort van condemnar-lo a l’oblit, com a tants d’altres protagonistes de la diàspora forçada per la guerra i la victòria feixista. Un oblit que suspèn ara, contra pronòstic, aquesta recuperació de La dama de Reus.
La posada en escena de Ramon Simó remarca la naturalitat del text, tot i ser teatre en vers, i la dimensió realista de la rondalla popular que la inspira: la passió d’amor i de venjança que viuen el poderós assedegat de sexe i la bella altiva i rebel. I es permet un joc final amb les circumstàncies històriques de l’autor –les nostres: la mosntruosa al·locució radiofònica del capitost franquista prohibint l’ús públic de la nostra llengua– que, trencant el clima que ha creat l’obra, obliga l’espectador a establir unes correlacions del tot pertinents.
Ho ha reconegut, en conjunt, la crítica quan ha parlat de l’espectacle: és també per a això, per descobrir replecs ocults de la nostra tradició, i lluitar així contra el tòpic només mig fonamentat que no tenim teatre, que serveix un Teatre Nacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!