El bloc del Director (ILC)

Diumenge va morir José Luis Giménez-Frontín, un dels fundadors de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, entitat present als òrgans de govern de la Institució. A la cerimònia de comiat de dimarts es van poder sentir, entre d’altres, les veus de Miquel de Palol, Montserrat Conill, Manuel Serrat o Eduardo Mendoza, posant paraules sentides, senzilles, a la consternació.

[…] 

Si intento resumir en cinc ratlles el que puc dir de Giménez-Frontín, surt una cosa així, perquè a través d’uns pocs contactes l’he tractat en algunes de les seves múltiples facetes, com a escriptor, com a gestor cultural, com a polemista i com a activista:

He coincidit quatre vegades en vint anys amb José Luis Giménez-Frontín. La primera, com a editor d’una seva reducció brillant del Quixot per a lectors de dotze anys. La segona, quan va cedir gentilment la Pedrera per a la presentació de la revista Idees. La tercera, després que un article meu sobre la nostra realitat bicultural el disgustés. I darrerament, des de la Institució, en un exercici de diàleg per redefinir les relacions bilaterals amb cada associació. Totes quatre vegades, també en el desacord, José Luis es va mostrar alhora amable i exigent, convençut de les seves raons i honestament dialogant, apassionat i també analític com el jurista que era. Han estat quatre contactes lleus, massa escassos, però prou significatius per a mi per saber, ja des d’ara mateix, que el trobaré a faltar. Perquè tenia encara molt a aportar al procés de construcció d’un espai social i cultural on tots ens hi puguem trobar.