Demà farà un mes que, tot i ser encara formalment de vacances, vaig arribar-me fins a Vinebre, on es celebrava la XXVII nit dels premis de narrativa
Ribera d’Ebre.
[…]
Durant el sopar literari es va presentar el llibre guanyador de l’edició de l’any passat, un estimable volum de narracions de Rosa Pagès, i es va fer pública la concessió del premi a Armando Vericat. Vaig tenir el privilegi de cloure la festa i em va plaure molt fer-ho. Primer, com a modest reconeixement després de més d’un quart de segle de premis: no són tants els certàmens nascuts en l’agitació de la represa als anys vuitanta que, com aquest, continuen actius, i la seva funció en l’ecosistema de les lletres és neta i positiva, com suggereix la llista de guanyadors, on descobrireu beceroles de tres o quatre autors que avui compten. Després, perquè la festa de Vinebre ho era també, com ho testimoniava la presència de representants d’una desena de consistoris entre els dos-cents comensals, de tota la comarca i de les terres de l’Ebre en el seu conjunt, que han trobat en la cultura i especialment en les lletres un bon recurs per reivindicar la pròpia identitat i enorgullir-se’n. I finalment, i no és només una qüestió anecdòtica, perquè el sopar de proclamació dels premis encetava la festa major de Vinebre, i adquiria així una encomiable dimensió social.