Pels volts de Sant Jordi la Filològica va culminar l’Any amb diverses activitats de cloenda. La darrera, el 9 de maig, va coincidir amb una jornada de portes obertes de l’Institut i va consistir en unes salutacions institucionals, sota el guiatge de Màrius Serra, i una tria de cançons en veu de Miquel Gil de València, Franca Masu de l’Alguer i els glosadors mallorquins Mateu Xurí i Maribel Servera.
Va obrir les intervencions Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans. El van seguir Isidor Marí, president de la Secció Filològica i principal impulsor de la commemoració, i Andreu Bosch, director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull. I les va tancar, amb ironia i una proclama contundent, l’escriptor Joan-Lluís Lluís.
Abans jo vaig expressar una felicitació i un agraïment a la Secció Filològica: la felicitació, òbviament, pels cent anys i l’agraïment per tota la feina feta i la seva dignitat malgrat el caràcter tan indigne d’alguns períodes d’aquests cent anys. Però també un agraïment i una felicitació per haver gosat encapçalar la celebració amb el lema al·lusiu a Joan Maragall, un escriptor, que per a mi és una manera de remarcar el caràcter no només instrumental de la llengua, sinó la seva capacitat d’esdevenir el territori en què vivim, l’espai on pren cos tant la nostra percepció de la realitat com els nostres somnis i desitjos, les nostres pors, la memòria i els projectes de futur.
Trobareu aquí l’enregistrament complet de l’acte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!