El bloc del Director (ILC)

[…] 

L’ha editat CCG i va ser el pretext rodó per oferir un reconeixement ben merescut al capellà, el mestre, l’historiador de la llengua, l’home de lletres. Hi van intervenir, davant l’acostumat escepticisme amical del protagonista, una vintena de companys, amics i deixebles que van compondre entre tots -com es pot llegir per exemple aquí o aquí– un mosaic en què el mateix Modest es devia reconèixer prou.

Jo també hi vaig ser i, tot i que vaig mirar de fer-ho en un to més aviat institucional, no vaig voler evitar un record una mica més personal. Modest Prats s’ha fet un fart de dir que no a les propostes d’encàrrecs de textos o intervencions públiques, i veient l’amplada de llom d’Engrunes i retalls t’adones que no ha estat pas per treballar poc sinó de massa que se’l feia treballar. Una vegada em va dir que sí, i va ser per accedir a recitar la seva antologia poètica personal dins el cicle de lectures que temps enrere vaig coordinar al Col·legi de Llicenciats, i aquella intervenció va valdre tots els amables refusos per altres peticions. Però si vaig anar a Girona, en nom de la Institució, va ser també i especialment per honorar Modest Prats com a home de lletres. Sí que Engrunes i retalls és voluminós, però diria que la seva obra de més gruix ha estat el seu mestratge, la seva capacitat de llegir i de fer-nos llegir, de mirar al seu voltant i fer-ho críticament. D’esperonar-nos a conèixer i valorar, críticament és clar, la llengua i el propi patrimoni literari -com ho va demostrar fa uns anys amb senzillesa oferint l’antologia que esmentava-. És també des d’aquest exercici tossut, modest -què hi voleu fer: aquest és l’adjectiu-, que es construeix el país, que s’articula una societat literària, que es planta llavor de futur.