El bloc del Director (ILC)

Alguns fulls del dietari públic d'Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes 2007-2012

14 d'octubre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Any Rodoreda

Les dues darreres setmanes hem fet el cim simbòlic de l’Any Rodoreda.

[…]

Els primers dies d’octubre va tenir lloc a la seu de la Fundació, l’Institut d’Estudis Catalans, el congrés internacional, que va aplegar alguns dels principals estudiosos rodorediansd’arreu del món. La doctora Kahtleen McNerney, de la universitat de West Virginia, hi va dictar la lliçó inaugural, sobre la recepció de l’obra de Rodoreda als Estats Units, després de l’obertura institucional a càrrec de Joan Martí en nom de l’IEC, Rosa M. Plans en nom de la Fundació CaixaCatalunya, Josep Bargalló en nom de l’Institut Ramon Llull i Joaquim Molas bàsicament en nom dels organitzadors del congrés. Jo, que vaig poder-hi intervenir en nom del conseller de Cultura i de la comissió executiva de l’Any Rodoreda, vaig expressar el desig que el congrés propiciés no una competència entre interpretacions, com algú potser hauria pogut témer, sinó la fecundació recíproca de les lectures diverses. Em diuen que, després, el congrés va tenir un notable seguiment.Pocs dies després, divendres passat, dia 10 d’octubre, feia cent anys exactes del naixement de Mercè Rodoreda. Per celebrar-ho va tenir lloc un acte a l’Institut d’Estudis Catalans, solemnement presidit per l’honorable Joan-Manuel Tresserras, en què van intervenir, a més del president de l’Institut, Salvador Giner, els tres membres de la comissió tècnica de la Fundació Mercè Rodoreda, Joan Triadú, que va fer una evocació personal de l’autora, Joaquim Mallafrè, que va parlar de les traduccions de la seva obra, i Joaquim Molas, que va fer una síntesi del que està essent l’Any Rodoreda. Després, al pati de l’antiga Casa de Convalescència, Enric Casasses va llegir una potent selecció de viatges, de flors i de fragments de Quanta, quanta guerra!, sobre el fons de les melodies de Pascal Comelade al piano. Solemne i alhora senzill, suggeria algú, tal com li hauria agradat a ella mateixa.L’endemà, dissabte, l’Avui publicava un resum meu de l’Any. Feia així:

L’Any Rodoreda des de dins

Com es celebra el centenari d’un escriptor? Sempre he cregut que la millor manera d’homenatjar un poeta era llegir-ne els versos, i les novel·les d’un novel·lista, i les proses d’un prosista. No és difícil que un lector qualsevol celebri així els autors i les autores quan hi ha un pretext per fer-ho. Però com es pot plantejar, des d’aquest pressupòsit, un homenatge institucional? Cal intentar-ho, em sembla, des de l’anàlisi desapassionada de la presència viva de l’autor entre els lectors i en la societat d’avui, i abocant-hi després tant d’entusiasme com la seva figura i l’obra siguin capaços d’encomanar.

En aquest sentit Mercè Rodoreda no ho posava aparentment gaire difícil. Primer, perquè la seva obra ha aconseguit i encara té una considerable projecció internacional, com ho testimonia que el seu nom sigui entre els dels cinc autors catalans, des de Ramon Llull fins a Albert Sánchez Piñol, traduïts a més llengües. Després, perquè les edicions de les seves novel·les i els seus contes no han deixat d’estar a l’abast dels lectors, ja que el flux de vendes ha empès els editors a mantenir-les sense interrupció en catàleg. També, perquè almenys un dels seus personatges i un dels escenaris, amb el concurs del cinema i la televisió -i ara també del teatre-, ha esdevingut referent compartit en l’imaginari col·lectiu dels lectors des de fa un parell de dècades: em refereixo, naturalment, a la Colometa i a la Plaça del Diamant. Afegim-hi, encara, que el caràcter reservat de Rodoreda ha acabat alimentant certes llegendes que alimenten la curiositat sobre ella mateixa. És per tot això que avui ningú no discuteix que Rodoreda és un dels noms més populars de les nostres lletres.

I és sobre aquesta constatació que, des de l’Any Rodoreda -i a càrrec de la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Ramon Llull o la Institució de les Lletres Catalanes, les tres institucions que l’han impulsat- s’han proposat unes activitats mínimes que han permès marcar unes fites en el calendari per a la celebració del centenari, des de l’octubre de l’any 2007 fins a la primavera del 2009. Unes fites mínimes, dic, que han permès acollir, amb la voluntat de donar-hi la màxima difusió i amplitud, totes aquelles altres iniciatives que s’hi han volgut afegir. No és fàcil fer-ne el recompte en aquests moments, però malgrat això intento resumir-les.

Hi ha hagut i hi ha en curs des d’iniciatives de caire municipal, com ara les de l’Ajuntament de Barcelona o el de Santa Cristina d’Aro -per citar les dues poblacions més significatives directament vinculades a l’autora-, fins a d’altres de governamentals, com les del Ministeri de Cultura del Principat d’Andorra. Des de les que han empès altres institucions públiques, com el Teatre Nacional de Catalunya, fins a les de caire estrictament privat, com ho és la de Ricard Salvat dins el Teatre Borràs, o les aportacions de la Fundació Caixa Catalunya, ja sigui amb propostes pròpies, com una de les diverses exposicions organitzades al voltant de Rodoreda, o contribuint en altres actes de l’Any. Des de les de naturalesa acadèmica, com els simposis i congressos celebrats a les ciutats de Pisa, París, Nova York i Barcelona o a la UNED, fins a les més estrictament populars, com les activitats programades dins les festes del barri de Gràcia o les iniciatives de nombrosos grups de teatre amateur. N’hi ha hagut i n’hi ha d’adreçades al món escolar, d’altres per a sectors molt específics, com els seus traductors, i també d’obertes al públic més general, com les rutes literàries per diversos indrets de Barcelona o per Romanyà dela Selva.

Creiem que n’ha resultat un mosaic de propostes capaç de tenir un triple efecte. El primer, estendre encara més la popularitat d’una escriptora que no ha deixat de ser llegida i reconeguda com un referent compartit per lectors de tota mena. El segon, posar en circulació elements que enriqueixen la imatge que en tenim i permeten a qui s’ho proposi anar més enllà d’aquells tòpics i equívocs biogràfics. El tercer, multiplicar les ocasions per aproximar-se a l’univers literari de Rodoreda i descobrir o redescobrir el plaer de llegir-la. Popularitzar l’obra, donar a conèixer l’autora i obrir camins per als lectors del futur són els tres objectius que justifiquen l’esforç de celebració d’un centenari com aquest. Si Rodoreda guanya encara més lectors i se n’enriqueixen les lectures, l’esforç haurà estat fructífer.

Vicenç Villatoro al Llull
02.02.2011 | 6.35
A Sense categoria
Joan Solà
10.06.2009 | 7.23
A Sense categoria
Contra el caire del temps
06.04.2011 | 11.11
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.