[…]
Antoni Munné-Jordà hi va parlar de l’esforç de renovació i adaptació de la revista a canvis de tot ordre, sobretot d’ençà del 1976. Marta Nadal, de la seva dimensió literària i la relació amb els escriptors, assentada en tres pilars: les entrevistes, la crida als escriptors joves i els premis de la crítica. El pare Josep Massot, de la presència de les Balears en la revista. I Francesc Marc Àlvaro dels reptes de futur, que no són pocs.
Vaig moderar la taula rodona i ho vaig aprofitar per dir jo també un parell de coses sobre Serra d’Or. Com ara que en som uns quants, segur, els que ens sentim fills de la revista, si més no perquè forma part del nostre paisatge sentimental: a casa n’eren subscriptors i, per tant, des de sempre, cada mes tenies sobre la taula aquesta finestra oberta a un país que podies escollir, i jo ho vaig fer, que fos el teu. També cal remarcar que, tot i no ser una revista literària, ha tingut la virtut de posar les lletres al seu propi centre d’una manera modèlica. I potser el més important ha estat, durant les primeres dècades, la seva capacitat d’esdevenir, més enllà de les xifres de vendes, un referent influent de l’espai públic català. Ara el món ha canviat prou, i ho fa de pressa, perquè no sigui fàcil continuar-ho essent. I alhora encara ens calen, no pas menys que abans, referents com Serra d’Or. Entre tots haurem d’ajudar-la a ser-ne ara i aquí, demà i arreu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!