[…]
Una part significativa de la societat literària catalana de Barcelona, de les Illes i d’arreu hi va ser per posar veu a fragments escollits sense programació prèvia. I l’efecte de la relativa improvisació va fer viu i ple d’emoció l’acte.
Hi vaig ser i vaig evocar dues coses de Porcel. Primer, la seva voluntat de construir un univers literari, de reconstruir la realitat, de construir-se ell mateix a través de les paraules, convertides en acció. Segon, la seva voracitat creativa, que el duia a transformar tot el que vivia i tocava en literatura, sovint en textos periodístics primer, en matèria narrativa i novel·lesca després.
Aleshores, i com a exemple, vaig llegir uns fragments del pròleg de Porcel a Mediterrània. Onatges tumultuosos, tan seu. I el paràgraf final, vitalista:
“El pescador reposat m’ha dut un parell de llobarros. Els faig a la brasa en l’arravatada xemeneia, amb sal i oli. A l’hortet arranat encara per l’hivern arreplego unes bledes que ja broten i ceba molt tendra. Obro una ampolla de vi blanc de clàssica gravidesa. Tinc un pa cruixent. Sóc a prop dels moments feliços. Sí, sóc part del tot que és i serà. De la Mediterrània.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!