Josep Ferrater Mora va néixer a Barcelona el 30 d’octubre de 1912, fa poques setmanes va fer cent anys. Per això els dies 7 i 8 de novembre, la Càtedra de la Universitat de Girona que du el seu nom, l’Institut d’Estudis Catalans i la Institució vam organitzar una doble jornada d’estudi, homenatge i relectura de qui ha estat el filòsof català de més relleu del segle passat.
[…]
Quan vaig intervenir, al costat de Salvador Giner i Jordi Cornudella, a la presentació de la nova edició de Les formes de la vida catalana, que va cloure a commemoració, em va semblar pertinent recordar Ferrater Mora com a home de lletres, i d’aquí la conveniència que la Institució s’hagi afegit al centenari. A continuació vaig remarcar les virtuts d’escriptor que el lector reconeix en molts dels seus textos, i pensava especialment en les cartes creuades amb Joan Oliver, i per acabar vaig llegir un parell de frases que tenen més de cinquanta anys.
Quina seria, avui, la porta contra la qual és irremissible estavellar-se? Sí, ja sé que algun dels articles feia una proclama manifestament federalista, però llegides en les circumstàncies actuals aquestes paraules cobren nova potència, com el conjunt dels seus textos sobre el país. I, sense que calgui cometre l’abús de pretendre esbrinar la posició fins on hauria evolucionat avui Ferrater Mora, ofereixen tot un repertori de reflexions i d’arguments avui ben suggerents, fins i tot potser per als federalistes actuals que no en tinguin prou amb un concepte estantís.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!