[…]
Dissabte passat de bon matí vaig tenir el privilegi d’obrir-la davant un petit auditori selecte, amb Antoni Clapés, Carles Duarte o Jordi Pàmias. Vaig triar com a text inaugural la “Lletra a Clara Sobirós”, una poètica intensa i sensual. I vaig arrodonir-la amb una de les nadales, “Si jo fos marxant a Prades”.
Amb la d’aquest any ja han estat set les ocasions que la bona gent de la Catalònia ha donat a un clàssic de la poesia catalana del segle XX l’oportunitat de fer-se sentir en veu alta. I molts dels seus lectors ho hem aprofitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!