L’edició catalana d’El Periódico és a punt d’arribar al número cinc mil i ho ha començat a celebrar amb una crida de paraules, un concurs obert als lectors que ahir va arrencar amb les propostes d’una seixantena de persones al “Quadern del diumenge”.
[…]
Ernest Alós em va demanar la meva i, després de triar i remenar dins el meu vocabulari sentimental, se’m va imposar la paraula solc, que és el “senyal longitudinal, més o menys ample i profund, que deixa una cosa en una altra en arrossegar-s’hi tot penetrant-hi”, per dir-ne:
Deixa solc en la terra l’arada quan la llaura perquè doni fruit nou. Solca les aigües la nau per obrir-se un camí que aviat esdevé només record. Com en la terra, com en la mar, ens deixen solc les arades que ens fereixen, les naus amb què ens entrecreuem, les paraules que ens tornen una vegada i una altra a la memòria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!