El bloc del Director (ILC)

Dissabte, cinquena edició de la marató de lectura que Jordi Valls impulsa a la llibreria Catalònia dins la Setmana de Poesia de Barcelona, lectura dedicada aquest any a Vicent Andrés Estellés. &
Accepto de gust la invitació a participar-hi, però un altre compromís no em permet assistir a la cloenda, com sí que vaig fer l’any passat al costat de l’aleshores regidor de cultura Carles Martí. Hi baixo, doncs, cap a les sis de la tarda, quan ja porten cap a vuit hores de lectura i sis o set desenes de lectors.

He tornat a passejar per l’obra d’Estellés buscant un poema per dir en veu alta, mirant de no tornar sobre els més populars, que llegiria de gust –la “Cançó de bressol”, no cal dir-ho, o “Els amants”, o un bocí del “Coral romput”–, i em sorprèn, dins Versos per a Jackeley un singular homenatge d’Estellés a Fuster.

A la Catalònia en llegeixo la nota que el tanca, on el de Burjassot situa el text –escrit el 1970, diu, i publicat arran de la concessió del Premi d’Honor al de Sueca–, el títol –”De quan Joan Fuster i l’Estellés eren encara molt petits i anaven a l’escola dels cagonets, que era una andana, exemplarment junts, com a bons amiguets…”, i continua una trentena de ratlles més– i tres dels deu poemes, ben estellesians.

Pot tenir aquesta virtut, la convocatòria de maratons de lectura: et serveixen de pretext per retrobar l’obra de l’autor. Rellegir Estellés val la pena. També. ¶