Diumenge 29 va tenir lloc al Convent de Sant Agustí l’última proposta de les nostres “Lletres al Brossa” d’aquest any, del tot dedicades a Joan Brossa i presentades sota el títol genèric “Dels nexes d’unió amb les avantguardes a la mirada del segle XXI”.
[…]
Eduard Escoffet i Gerard Altaió van respondre a la demanda que els vam fer, mirar-se Brossa des del segle XXI, amb la performance Plantar una olivera o Pinyol de Brossa. Carmelo Salazar i Lis Costa van seure al centre de la sala, envoltats de taules, llegint alternativament textos de Brossa –i cadascun en tenia un feix– i menjant olives. Enfilats un rere l’altre i sense més context que aquella situació gairebé surrealista, i dits a més amb l’entrebanc buscat de la improvisació, els poemes prenien vida nova ara com aforismes esmolats, ara com contundents jocs de paraules, ara com simples –que no són mai ximples– descripcions. Una hora després quedava provat, si més no, que difícilment exhaurirem el sentit i els sentits de Brossa i els seus textos.