El bloc del Director (ILC)

Per jugar-hi n’hi ha prou de tenir un bocí de guix i les ganes. Dibuixes les caselles a terra, coronades com si es tractés d’un absis en planta, llances el guix o la teula i ja pots començar a saltar a peu coix fins al creuer i altra vegada fins a l’absis, o potser és un cimbori que és el cel.

Fa deu anys al País Valencià va néixer un concurs de redacció escolar que va adoptar el nom d’aquest joc. L’objectiu principal del Premi Sambori és fomentar l’ús de la nostra llengua, i ho aconsegueix: enguany els jurats locals, comarcals i de país han hagut de valorar més de 70.000 treballs provinents de gairebé cinc-centes escoles –498, per ser exactes–. Seguint la progressió, com si de saltar la xarranca a peu coix es tractés, prop de vuit-centes persones es van aplegar dissabte en la festa de lliurament dels desens Premis Sambori que va tenir lloc al paranimf de la Universitat d’Alacant.

Hi vaig ser, al costat d’una delegació d’Òmnium Cultural, que des de fa uns anys brega per escampar la bona dinàmica d’aquests premis cap al nord. I l’experiència és tan positiva, que estic convençut que ho aconseguirem. ¶