[…]
Durant dos dies, gràcies a les aportacions de Joan Ramon Resina, Julià de Jòdar i Emili Teixidor, es van posar sobre la taula elements per a la reflexió sobre “La memòria indirecta com a memòria literària”. Paral·lelament, l’experiència d’Eusebi Casanelles amb el MNacTec i el projecte de museu de la societat de Jusèp Boya, entre altres aportacions, van esperonar els participants a imaginar l’articulació dels centres de patrimoni literari.
Per la meva banda vaig defensar, després de constatar l’escassa operativitat del propi patrimoni literari en la societat catalana, la importància dels espais escrits com a traces d’aquests referents, que en poden reactivar la presència en l’imaginari col·lectiu. El repte, aleshores, és fer visible, consolidar la xarxa d’espais escrits i posar-la en valor dins el sistema de museus. Un repte que compartim els associats dins la xarxa Espais Escrits i la Institució. Tant de bo siguem capaços d’aprofitar l’oportunitat que ara tenim d’avançar-hi.
Aquí hi trobareu un resum de les sessions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!