El bloc del Director (ILC)

Alguns fulls del dietari públic d'Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes 2007-2012

23 de maig de 2009
Sense categoria
0 comentaris

Camí de l’exili

Dissabte 16 de maig, amb un dia radiant, vam tramuntar la carena pel mateix punt on van passar, ara ha fet setanta anys, Joan Oliver, Francesc Trabal, Xavier Benguerel i altres escriptors de la primera Institució, camí de l’exili.

[…] 

Érem una colla de prop de vuitanta que ens vam aplegar davant de Can Perxés –on havia tingut lloc l’última reunió de la Institució, de la qual va aixecar acta Pompeu Fabra–. Des d’allí vam emprendre el camí, suau entre alzinars primer, prou dret entre castanyers després, cap al coll de Manrella, mentre Maria Perxés obria  el mas al petit grup que ens aniria a trobar dalt amb autocar.

Al mas, durant el camí i dalt del coll, a la ratlla de França, vam llegir alguns testimonis literaris de l’exiliada, escollits entre els que aplega el dossier que vam repartir entre els presents, per al qual vaig escriure aquest davantal:

Ara fa poc més de setanta anys, el gener del 1939, milers i milers de persones van emprendre el camí de l’exili. Entre ells hi havia molts escriptors, i entre aquests gairebé tots els que tenien relació amb la Institució de les Lletres Catalanes: Josep Pous i Pagès, Carles Riba, Anna Murià, Mercè Rodoreda, Antoni Rovira i Virgili, Clementina Arderiu, Joaquim Ruyra o Pompeu Fabra, entre d’altres. La Institució havia estat creada la tardor de 1937 per enfortir la presència social dels escriptors catalans i en aquell context de guerra va esdevenir tot un referent del món cultural de l’època –amb la represa de la Revista de Catalunya o reforçant el servei bibliotecari al front amb el cèlebre bibliobús–. L’exili va comportar la dissolució de la Institució, que no seria recuperada fins ara fa poc més de dues dècades, després de la restauració de la democràcia.

Fa uns anys, la Institució va voler recordar aquells fets organitzant una visita a Can Perxés d’Agullana, on se n’havia celebrat l’última reunió. Ara, en acomplir-se’n els setanta anys, voldríem anar una mica més enllà i homenatjar aquells que van defensar les lletres catalanes en temps difícils reprenent el camí de l’exili. Seguirem una de les rutes, la que s’enfila des d’Agullana fins a les Illes pel Coll de Manrella, i ho farem llegint alguns dels testimonis que ens n’han deixat els seus protagonistes, testimonis que hem recollit en aquest dossier.

Qui tingui interès a documentar-se més àmpliament, pot consultar el bloc La ruta de l’exili. Dia a dia 70 anys després i visitar l’exposició Literatures de l’exili: retorn a Catalunya, que serà al palau Moja de Barcelona fins al dia 21 de juny.

Esperem que aquestes diverses iniciatives contribuiran a mantenir viva la memòria de la nostra història recent. Agraïm a l’Ajuntament d’Agullana, al Museu de l’Exili de la Jonquera i, especialment, a Maria Perxés, la seva col·laboració per fer possible aquesta activitat.

La passejada per la via de Manrella de l’exili va sortir rodona. I va tenir un ressò mediàtic –a Catalunya Ràdio, i gràcies a l’ACN al TN vespre, a Vilaweb i a la premsa diària– que ens satisfà prou.

Vint anys sense mur
11.11.2009 | 8.31
A Sense categoria
Maragall i la tradició viva
09.02.2010 | 6.07
A Sense categoria
Sagarra
28.09.2011 | 9.02
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.