[…]
Porta només uns mesos obert i encara no havia tingut ocasió d’anar-hi. M’interessava veure de quina manera l’han plantejat, i la primera impressió és que se n’han sortit fent una mica de tot. A partir gairebé sempre, previsiblement, de fons bibliogràfics es proposa un lleu recorregut per la història del llibre, amb parada en els orígens de l’escriptura i els diversos alfabets, les còpies il·luminades, els incunables, la premsa periòdica, etc etc, fins a les incerteses digitals, amb una parada especial en el Quixot i una referència fugaç al renaixement del que ells en diuen les “lenguas vernáculas”.
Més interessant semblava l’exposició temporal, dedicada a la malària, malaltia a la qual es proposa una aproximació prou completa, sempre amb els llibres com a pretext vertebral.
La conclusió? No és gens fàcil crear espais d’exposicions que puguin adreçar-se a un públic ampli, que no acabin resultant polsosos o d’una sofisticació autista o totes dues coses alhora, que tinguin la capacitat d’esdevenir memorables i, per tant, susceptibles de ser revisitats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!