El bloc del Director (ILC)

Entre el 18 i el 20 de desembre vam celebrar a Barcelona la primera trobada d’entitats d’Europa i de la Mediterrània dedicades al foment de la lectura i a la promoció de la literatura dins el propi territori. Ens va semblar que era la millor manera de celebrar els setanta anys de la Institució, que va començar a caminar entre el 1937 i el 1939, i els vint anys de la seva recuperació, un cop restaurada la democràcia, cap al 1988.

[…] 

Durant dos dies, un trentena de representants de tota mena d’institucions de les lletres vam compartir, aixoplugats per les parets de l’Institut d’Estudis Catalans, reflexions sobre el suport que podem donar a escriptors, lectors, traductors i editors. Les discussions –articulades al voltant de lemes com el patrimoni literari, el cànon i la transmissió de la tradició, l’acció educativa i la projecció mediàtica de la literatura–, participatives, van ser només una primera posada en comú. Vull dir que és segur que n’hi haurà d’haver més: malgrat la singularitat de cada context –mira que ho són, i dissemblants, per exemple l’escocès, el suís, el finès o el francès–, és molt el que tenim en comú tots els qui treballem per la projecció social del fet literari i el foment de la lectura.

Va obrir la trobada dijous 18 de desembre el conseller Joan Manuel Tresserras i, a continuació, un diàleg entre els escritpros Jaume Cabré i Drago Jancar. Després de sopar a la Biblioteca de Catalunya, Enric Casasses i Pascal Comelade van respondre amb mestria al repte d’oferir als convidats un tast de la nostra poesia. El vaig presentar amb aquest petit text:

8 segles de poesia catalana en 20’

La literatura catalana té més de vuit-cents anys d’història. I, tanmateix, ha estat i continua essent en part un patrimoni europeu ocult per als mateixos europeus.

Us oferim aquest vespre un petit tast d’aquest patrimoni en només vint minuts. Hi sentirem la veu d’Ausiàs March, el poeta del nostre primer segle d’or, el segle XV. Després, la veu dels nostres romàntics més madurs, ja al segle XIX, Jacint Verdaguer i Joan Maragall. Després, vuit poemes del segle XX, que sovint és considerat el nostre segon segle d’or, si més no en poesia. Tancaran aquest recorregut dues veus d’ara mateix, les de Dolors Miquel i Josep Grifoll. Tot, servit per la dicció clara d’Enric Casasses, rapsode d’honor i poeta ell mateix, i pels acords subtils del piano de Pascal Comelade, que és també aquesta nit el piano personal d’un dels nostres grans músics, Enric Granados.

Desitgem que aquest espectacle us obri la porta a la nostra tradició, una de les fundacionals de la literatura occidental i alhora, malgrat tots els avatars de la història, una cultura avui enormement vital, com creiem que ho va mostrar l’any 2007 el fet de ser convidats d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt.

Desitgem, també, que sigui el millor preludi a la trobada d’entitats europees i de la riba del Mediterrani de promoció de la literatura en què heu acceptat de participar. Una trobada que és, també, la festa de la Institució de les Lletres Catalanes, creada ara fa setanta anys, i que, després de ser suprimida per la barbàrie feixista el 1939, va haver d’esperar cinquanta anys, fins al 1987-1988, per reprendre la seva activitat. Avui, setanta anys després, vint anys després, la Institució treballa des de la normalitat, com les entitats germanes d’Europa, per mantenir viu i actiu el llegat dels escriptors, el valor de la paraula literària.