De la immensitat de la mar a la infantesa perduda;
de la frescor de l’estiu a la penombra de l’hivern;
de l’amor per la vida a la resignació per l’ocàs.
Brines viatja amb els seus versos per la memòria:
la paraula convertida en records insondables;
en imatges que evoquen la bellesa del passat
i que topen amb la cruesa d’un present inabastable.
Versos en lluita; que volen guarir i, alhora, volen fugir.
El dilema existencial, l’eterna bifurcació, el cisma personal
convertit en una poesia inesperada, de blanc i negre:
versos de llum i foscor, en un equilibri impossible.
D’Oliva cap al món; d’Elca cap a la vida: un viatge sense retorn.
Oxford, Salamanca, Cambridge, Madrid… Mirar més enllà. Tornar.
Nodrir l’esperit per nodrir les paraules que ens has regalat.
Que ens han afligit; que ens han corprès; que han fascinat tothom.
I, mentrestant, la vida passa; s’escapa el temps d’entre les mans.
T’agafa pressa; t’empaiten les preguntes; el dubte persegueix.
Què he assolit? Quin és el bagatge? Ha pagat la pena aquesta vida?
I tant que sí, Francisco! I tant! Per molts premis i per molts anys!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!