És el primer cop que esborre un escrit del meu bloc. He decidit d’eliminar l’article “Una decepció majúscula” -que parlava de la vaga del passat 29 de març- per un únic motiu: l’amistat. Una mestra de la meua escola m’ha mostrat el seu enuig per l’escrit en un comentari que, des del meu punt de vista, no és gens encertat. M’acusa, entre d’altres coses, de faltar-los al respecte i atacar la seua intimitat. Això és radicalment fals. A l’article mostre la meua gran decepció pel que fa al seguiment de la vaga a la meua escola i, en general, a l’ensenyament públic, sense donar cap nom, ni d’escola, ni de poble, ni de persona. A més a més, no hi ha cap, absolutament cap paraula o expressió gruixuda. Això és del tot inqüestionable i, en eixe sentit, tinc la consciència totalment tranquil·la. Tanmateix, al final de l’article afirme amb tota sinceritat que “m’estime els meus companys i companyes de feina i em sent estimat per ells i elles”. I per això, és suficient que una sola mestra/amiga em mostre el seu malestar per prendre la desició d’esborrar l’escrit que l’ha enutjada, per molt que tinga molt clar que no li he faltat el respecte ni a ella ni a cap company de l’escola. Això no m’ho ha de certificar ningú. Sé que no perdia una amiga però entre mantenir l’orgull i cuidar una amistat, trie l’amistat.
Atentament
Pense que la nostra relació està molt per damunt d’aquestes coses i que l’amistat és sincera quan es poden dir les coses sense por a perdre-la.
Això sí, m’alegre d’haver-te expressat la meua opinio i de veure que la tens en compte.
Gràcies!
V.B.M
Una abraçada!!
Que passes bones pasqües!
I no podria ser d’altra manera, perquè t’he tractat prou com per saber que ets extremadament respectuós en les teues relacions personals i també en els teus escrits. Per aixó em costa d’entendre perquè V.B.M. no s’aplica a ella mateixa, al llegir el teu primer escrit, això de que “,quan l’amistat es sincera, es poden dir les coses sense por de perdre-la”. I ja que tu has tingut en compte la seua opinió, i això li ha agradat tant, ha pensat, un sol moment. on ha anat a parar la teua?
Es molt fàcil esborrar un text del teu blog, perquè tu ets molt generós, però és més difícil esborrar el sentiment que t’ha mogut a escriure’l.
De totes maneres, la teua decisió encara et fa més gran, per a mi. Estic molt orgullosa de tenir una persona com tu al meu entorn. T’estime.
Conxa