TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

21 de juliol de 2012
Sense categoria
6 comentaris

En el nom del Pare, la Filla i l’Esperpent Sant

Ja fa temps que els valencians i les valencianes ens hem acostumat al menyspreu, la prepotència i l’oprobi dels nostres governants. La ignomínia i el despotisme són tan alarmants que han quallat en la població: uns, per la increïble magnitud de les mentides, se les creuen; els altres, per la mateixa raó, defallim en l’intent d’obrir els ulls al personal. Són tants els exemples que no paga la pena d’insistir-hi molt: Gürtel, Emarsa, Vestits, Canal 9, Calatrava, Grandes Eventos… Tanmateix, la casualitat ha fet coincidir en el temps dos notícies tant extraordinàriament grotesques que han fet saltar les APD –Alarmes Personals de Dignitat– d’una immensa majoria de la societat, fins i tot, del valencià mitjà, que semblava anestesiat irremeiablement contra la infàmia i la insídia per tants anys de cinisme institucional. Potser, el fet que els dos protagonistes siguen valencians, tinga alguna cosa a veure amb aquest despertar. Potser, el seu cognom i la seua consanguinitat, també… Si no en teníem prou amb el pare, ara la filla sembla que vol prendre el relleu.
 

Carlos Fabra deu estar parcialment content amb la seua filla Andrea. Això de soltar un “Que se jodan!” en el Congrés mentre Rajoy anunciava la retallada de la prestació d’atur, fou una intervenció magistral, digna del seu cognom. Quina espontaneïtat! Quins reflexes! Quin sentit de la oportunitat! Conceptualment parlant, aquest episodi està a l’alçada –en insolència i despotisme– del “Me ha vuelto a tocar!” que pronuncia Carlos Fabra somrient tots els Nadals, dos dies després del sorteig de la Grossa. Andrea però, encara ha d’aprendre moltes coses de son pare. De fet, això de demanar disculpes –per bé que tard, a contracor i obligada pel partit– no haurà parat gens bé al seu progenitor. Segurament, l’home deu estar perplex i desconcertat. “Quién coño le habrá enseñado a disculparse?”, s’estarà preguntant encara. En tot cas, és indiscutible que la filla apunta maneres. O és que algú pot imaginar, en un context com l’actual –més de 5 milions d’aturats–, un comentari tant rematadament feridor i cínic?

 

Andrea Fabra és una digna successora de son pare. Tanmateix, haurà d’esforçar-se molt per superar el llegat patern. Sense anar més lluny, fa un parell de dies, Carlos Fabra ens va delectar amb un altre dels seus insults populistes. Aquesta vegada però, ha preferit un format de burla molt més sofisticat i car que l’exabrupte dialèctic: l’escultura. El seu estimat Ripollès –artista llepaculs com n’hi ha pocs– ha enllestit la gegantina escultura –inspirada en Fabra!– que decora l’Aeroport de Castelló, l’obra faraònica i culminant del cacic de la Plana, convertida en icona mundial del despropòsit: un any després de la seua inauguració, encara no s’hi enlaira cap avió. Tanmateix, sí que n’ha aterrat un de molt flamant: el que corona l’escultura de Fabra, que ens ha costat al voltant de 300.000€. Insuperable! O és que algú pot imaginar un espectacle tant rematadament denigrant i burlesc? Aeroport sense avions i autoescultura milionària, tot a càrrec del contribuent. “Supera eso, Andrea!”.


El pare i la filla, la filla i el pare: dues cares d’una mateixa moneda. Dues cares que simbolitzen el menyspreu i la baixesa moral d’aquells qui ens han governat els darrers vint anys. Dues cares que representen magníficament l’esperpent sant en què s’ha convertit el nostre País. I, mentrestant, avui mateix, el Conseller d’Economia ha anunciat que haurem de ser “rescatats” per l’Estat espanyol perquè no podem fer front als pagaments i els deutes que “tenim” pendents… Mai més ben dit eixe “tenim” perquè… sabeu qui acabarà pagant, no? Estem completament arruïnats i ningú no se n’havia adonat. En què s’hauran gastat els diners? Quin misteri! Puc imaginar-me l’intercanvi de sms entre el tàndem “Fabra”: “Has visto Andrea? Me voy de la Diputación y todo se hunde!”. “Que se jodan, papá!”.

  1. Les dretes espanyoles tenen preponderància a malbaratar amb aeroports o qüestions versemblants, mentre els deixen i poden.

    I les esquerres espanyoles tenen preponderància a malbaratar en agències de col.locació i de obres o serveis mal estructurats o qüestions versemblants, fins que es desplomen o acaben desploman l’economia ciutadana.

    Una combinatòria explossiva a qual pitjor. 

     

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!