TocDeQueda

En un País mínimament normal, als diputats que han estat imputats per un jutge, el seu partit els cessaria instantàniament i d’una manera definitiva perquè, en un País normal, s’entén que els càrrecs electes i públics, han de tenir un comportament del tot impecable, lliure de qualsevol sospita de corrupció. Tanmateix, els valencians i les valencianes sabem de fa temps que no vivim en un País mínimament normal i, per tant, sabem que Alberto Fabra i la resta de diputats que encara –encara!– no han estat acusats per un jutge, faran l’impossible per mantenir la normalitat i no fer fora els seus col·legues de partit, entre d’altres coses perquè, com diuen en castellà, “hoy por ti, mañana por mi”.

Així doncs, ni dimitiran ni els faran dimitir, tot mantenint la seua condició de diputats i diputades. Descartada l’actuació política i comprovada la lentitud de la justícia, caldria actuar, si més no, des de la vessant lingüística. Per això, és obligació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua –ja que l’assumpte té una natura netament valenciana– de cercar un nou vocable per definir aquesta nova “espècie” política invasora, que amenaça –talment com el silur a l’Albufera– d’acabar amb el polític honest i just. Què tal sona “dimputat”? “Persona que esdevé, per elecció, membre d’una assemblea amb el mandat de furtar en nom d’un poble, grup polític…”. I afegiré una accepció que és, indiscutiblement, majoritària: dimPPutat. “Persona vinculada al Partit Popular que esdevé…”.