TocDeQueda

Avui, 16 de maig de 2012, tots els treballadors i les treballadores de l?ensenyament del País Valencià estan convocats a una nova jornada de vaga. Coincidint amb aquesta aturada de tres dies ?que continuarà demà i conclourà el proper 22 de maig amb una jornada de vaga a tot l?Estat espanyol?, he decidit d?elaborar un petit ?argumentari? que pretén, des de la més estricta objectivitat, construir arguments sòlids per justificar la necessitat d?aquesta vaga i desmuntar algunes opinions que tracten de desacreditar-la.

CONSTRUINT ARGUMENTS
Considere del tot innecessari d?encetar un ball de xifres al voltant de les motivacions ?tècniques? que justifiquen la indignació i les protestes dels mestres i el professorat del País Valencià. Tant des d?un punt de vista individual ?constants retallades de sou, increment d?hores de treball…? com des d?una òptica col·lectiva i social ?augments de ràtio, fracàs escolar, dràstica retallada del pressupost d?Educació, eliminació de 3000 places docents, supressió de beques i ajudes…? les mobilitzacions estan sobradament justificades. La situació és, objectivament parlant, molt greu i demana de respostes contundents, com la convocatòria d?una vaga, que és la manera més contundent que té un col·lectiu de protestar i fer-se sentir. Tanmateix, algú podria pensar que tot és un ?muntatge? ?orquestrat pels sindicats progressistes? que només pretén atacar el govern del PP. Aquesta vegada però, hi ha una dada significativa que desmunta la teoria ?conspirativa? de soca-rel: per primer cop, tots els sindicats de l?ensenyament donen suport a la convocatòria de vaga, fins i tot ANPE i CSIF, formacions decididament conservadores. Si els sindicats afins al PP estan a favor d?una vaga ?que, òbviament, va en contra del PP perquè és qui ens governa? és que alguna cosa greu està passant. Aquest fet insòlit reflecteix, inequívocament, la gravetat del moment. I un últim argument: si no protestem i lluitem nosaltres, treballadors i treballadores amb un sou i un lloc de treball assegurat per llei, qui ho farà?

DESMUNTANT ARGUMENTS
Malgrat tot, malgrat les objectives raons de pes que tenim els mestres per mobilitzar-nos i, fins i tot, revoltar-nos en contra d?aquesta denigrant política de retallades, al llarg d?aquest convuls i enrarit curs he escoltat per part d?alguns companys de professió un seguit d?arguments en contra de fer vaga que, objectivament parlant, són d?una incongruència clamorosa. L?al·legació més recurrent ha estat la suposada ?inutilitat? de les vagues. Tot el món és lliure de pensar i opinar allò que li vinga de gust. Tanmateix, aquest argument és, senzillament, fals. Com he dit abans, fer vaga és, tècnicament parlant, el mecanisme més potent que té un col·lectiu de treballadors per protestar envers les injustícies que pateix. És, indiscutiblement, la mesura de pressió més contundent de totes les que apleguen les lleis per bé que, òbviament, no és l?única i, de vegades, tampoc no és suficient per assolir l?èxit de les reivindicacions. En tot cas, és ?sense cap mena de dubtes? la més poderosa. I, si ens posem pragmàtics, val a dir que allò que realment no val de res són les samarretes, les pancartes, les concentracions i les tancades, la supressió de les activitats extraescolars, les manifestacions… Jo, evidentment, m?he sumat a totes les mesures i, com diu la dita, ?tota pedra fa paret?. Tanmateix, a la consellera d?Educació, tot això li se?n fot: els governants només es posen nerviosos de veritat quan no anem a treballar massivament. Aquest és el nostre veritable poder. Per últim, m?agradaria assenyalar que al llarg de la Història s?ha demostrat infinitat de vegades la utilitat i eficàcia de les vagues per tombar reformes laborals i forçar negociacions i acords entre patronal, govern i treballadors. Queda clar doncs, que qüestionar la utilitat de les vagues és, des d?un punt de vista històric i tècnic, una fal·làcia indiscutible. Com diu un amic meu, ?si no fora per les vagues, encara seríem serfs de la gleva i ens deuríem al senyor feudal?.

L?altre argument ?estrella? d?aquells qui són contraris a fer vaga consisteix en carregar contra els sindicats i titllar-los d?aprofitats i pocavergonya. De nou, em sembla un argument lamentable i molt poc consistent. En primer lloc, tinc la convicció que la gran majoria de gent que argüeix aquest descontent amb els sindicats per a no fer vaga són persones que, realment, tenen molt poca coneixença del món sindical. Parlen -la gran majoria- d’oïdes. És trist i preocupant comprovar que l?estratègia i la campanya de descrèdit sindical que els partits de dreta i els seus mitjans de comunicació han dut a terme durant els darrers anys ha funcionat a la perfecció. És la vessant laboral de la conegudíssima frase: “Divide y venceràs”. No dic que els sindicats no hagen de revisar el seu funcionament; segur que hi ha coses que no han fet correctament. Ara bé, la gran animadversió que desperten entre la població les organitzacions sindicals no és fruit de la seua mala “praxi” sinó, sobretot, d’una campanya molt ben estudiada i orquestrada per part dels poders fàctics amb l?únic objectiu de deixar-los fora de joc i desorientar encara més la classe treballadora.

En segon lloc, cal assenyalar que en el cas valencià, excusar-se en la ?maldat? dels sindicats per no fer vaga és d?una incoherència flagrant ja que, precisament, han estat les forces sindicals les qui han vehiculat totes les mobilitzacions des de gener que ?no ho oblidem?, han estat secundades massivament per la pràctica totalitat dels centres educatius i del professorat. I ara, hi ha qui no fa vaga perquè la convoquen els sindicats. Riure per no plorar. Allò més greu és que, per si fora poca la incoherència del seu discurs, aquells i aquelles que diuen estar en contra dels sindicats s?expliquen dient que no volen seguir-los el joc. És que no se n?adonen que ?imitant el seu recargolat raonament? no fer vaga és seguir-li el joc al PP i la seua política de retallades i desballestament de l?estat del benestar? A qui preferiu seguir-li el joc?