Diari d'un Culer

Sant Jordi és la meva festa nacional preferida. Molta gent pels carrers, moltes roses i l’únic dia de l’any que cal fer cua per comprar un llibre. És tan fantàstica que de cap manera no volia que coincidís amb la celebració de títol de Lliga. Ahir tocava omplir Canaletes de flors i llibres i deixar les bufandes i banderes pel proper dissabte. Però al final el València va guanyar i el Barça no va jugar, una carambola que ens complica els plans de festa grossa.

La diada
Va caure el llibre d’en Sandro Rosell. En realitat no l’havia comprat encara perquè m’imaginava que algú me’l regalaria. L’he començat i per ara em sembla un manual de managment mesclat amb autoajuda i alguna anècdota ,és o menys divertida. Esperaré a polir-me totes les pàgines per comentar-lo com toca. A banda del best seller de’n Sandruscu vaig veure que les parades estaven plenes de títols futbolers i relacionants amb el Barça. Una bona notícia que tindrà un efecte negatiu sobre la meva economia. Els llibres que ja m’he apuntat:

• El Barça en guerra (1936-1939), de Josep M. Solé Sabaté i Jordi Finestres: Té molt bona pinta. Pel que vaig llegir els autors han fet una investigació exhaustiva i han tingut accés a les actes i documentació de l’època. Per aquells que ens estimem més al Barça per la seva història i compromís que per les seves copes sembla un títol d’obligada lectura.
• Futbol, metàfora d’una guerra freda. Estudi antropolpògic del Barça, de Jordi Salvador: Aquest també caurà. Em sembla una perspectiva d’anàlisi del futbol actual prou atractiva i l’autor ha singularitzat el cas el FC Barcelona. Segur que es tracta d’un assaig interessant.
• 36 històries solidàries al voltant de l’esport. Diversos Autors: És la segona part d’una iniciativa solidaria impulsada per periodistes esportius que destinarà els diners al Departament de Cirurgia i Oncologia Pediàtrica de l’Hospital de la Vall Hebron. L’any passat recollien contes escrits per periodistes i el resultat era força desigual però aquest any aplega històries d’esportistes i fa bona pinta. Només el venen a El Corte Inglés.
• Tolerancia zero, de Carles Viñas: En Carles Viñas és la referència absoluta per aquells que vulguin conèixer el fenomen dels ultres del futbol. Si segueix la línia dels seus anteriors llibres segur que es tracta d’un assaig documentat, rigoros i allunyat del sensacionalisme.

A banda d’aquest dos títols vaig veure molts exemplars del Camí d’Ítaca de l’Oleguer i de El Barça i el franquisme de Carles Santacana així com altres llibres entre els que destaco Aprèn anglés amb els Barça Toons que crec que és el que em seria més útil donat el meu nivell i pensant en les converses futures amb els seguidors de l’Arsenal.

Com que la cosa va de llibres deixeu-me enllaçar amb el meu primer post en aquest bloc on comentava tres llibres sobre futbol que per mi són indispensables. Malauradament cap dels tres està editat en català.

Plou a Sevilla
Sembla ser que quan el Barça visita Sevilla plou. Si es descobrís una relació causa-efecte tindríem sol·lucionat el problema de l’aigua amb un parell o tres d’amistosos a l’any. El fet és que ahir el Sánchez Pizjuan va convertir-se en una piscina i ens va complicar la vida a tots. Feia setmanes que esperava que el Barça pogués jugar tranquil·lament les semifinals de Champions i guanyar la Lliga a casa contra el Cadis el mateix cap de setmana que es disputava la Final Four de bàsquet. Ja em veia festa grossa: campions de Lliga, finalistes de Champions i, amb una mica de sort, guanyant la Eurolliga de bàsquet. Un escenari perfecte que s’ha fos per la pluja.
Ara no vull ni pensar quan jugarem el partit contra el Sevilla i em fa més por que una pedregada (com la d’ahir) el que puguin decidir els erudits responsables del futbol espanyol. En tot cas, des que ahir l’arbitre va decidir suspendre el partit només tinc dues coses al cap: Champions i Milàn.

Pd. El Celtic ha guanyat la Premiership escocesa i el West Ham jugarà la final de la FA Cup contra el Livepool.