Un llapis d’Ikea i un pistatxo
Antónia Font, Gran Teatre del Liceu (Barcelona), 30 de març de 2008
Només han passat unes poques hores des del darrer gracis! de Pau Debon i, pel que fins ara he vist, sentit i llegit, crec que no sóc l’únic en qualificar el concert d’ahir dels Antònia Font com a memorable. Si, tinc l’impressió que aquest concert pot marcar un abans i un després de la música catalana.
I si s’ha de destacar cap moment del bolo, jo ho faria amb dos que també en podrien ser cinc o vint:
(segueix)
–Astronauta Rimador: Que gran va ser veure a Pau Debon tirat pel terra
del Liceu cantant allò de Que m’és igual que jo només ho dic, senyora,
com sa pot imaginar tot això a jo ma sua soberanament sa polla. Molt
millor la primera vegada que la que van fer als bisos. En Pau es va crèixer
durant la interpretació, ja no te res a veure amb aquell cantant de
moviments limitats i poca expressió que vaig conèixer l’any 1999 tocant
al Rock&Llengua a la plaça de bous de Mallorca.
–Wa Yeah!: Sens dubte millor la versió que van fer als bisos que no pas la del cos del concert. Convertit
ja en himne generacional i un clar homenatge a la escriptura
automàtica, aquesta cançó ha entronitzat els llàpisos d’Ikea a la
categoria d’art. La gent cantant de manera hooligan la cançó en acabat
l’actuació mentre recollien els abrics i sortien del Liceu també va ser un dels grans moments de la nit.
N’hi van haver molts més: Darrera una revista, Alegria, Love Song (sóc l’únic que veu una relació amb P.I.L. en aquesta cançó?) o
Tots els motors, tot amanit per la New Royal Cuatro Quesos Philarmonic
Orquestra.
Us deixo aquí un d’aquells vídeos xungos enregistrats amb un mòbil que he trobat al Youtube. És la versió dels bisos d’Astronauta rimador:
Pd: L’altre dia va actuar la cantant gallega Luz Casal (si, l’autora d’aquella obra mestre anomenada Rufino que te versos tan poètics d’escriptura automàtica com ara Rufino me lleva a jugar al casino, Rufino me invita a comer langostinos) també al Liceu i els d’El Periódico li van dedicar una pàgina sencera al dia següent. Avui he repassat aquest diari sencer i no he trobat cap cita al concert dels Antònia Font al mateix garito. Bé, ni en aquest ni en cap altre, només a l’edició digital de l’Avui. Què deu haver passat?
Totalment d’acord. Hi va haver una màgia especial. Un grandiós, grandiós concert, Xavier!
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/87265
a l’edició paper de l’Avui hi ha una bona crònica de l’Andreu Gomila amb més de mitja pàgina.
A mi em va agradar però no el vaig trobar tant màgic, no ho se, va haver-hi moments “sense sang”
Et vaig veure fent fotos amb l’Helena, estava just davant vostre però a l’altre banda…visca el tercer pis!
…que reflecteix molt millor l’apoteosi final:
http://www.youtube.com/watch?v=p0Txb4dWGOM
al Periódico sí que hi an dedicar una crítica, de mitja pàgina.
i a l’Èxitvde la setmana passada hi havia quasi 4 pàgines dedicades a ells.
el concert va estar bé, però potser massa “correcte”, poc de nou