Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Els dos anys que m’ha tocat assistir a l’Assemblea de compromissaris del FC Barcelona m’han servit per constatar la inutilitat i absurditat d’aquest acte. El Barça és propietat de prop de 138.000 socis. D’aquests hi ha poc menys de 3.000 compromissaris a qui se’ls delega la representació i, finalment, només assisteixen a l’acte uns 300. Tot plegat trist, poc democràtic i amb un funcionament més propi de l’edat mitja que del segle XXI.
El primer que sorprèn és el sistema de representativitat del socis que és nul. Es pot ser compromissari per 4 vies:
-
Si s’està implicat en la gestió del club: membres de la Junta Directiva, expresidents, membres de la Comissió de Disciplina o membres de la Comissió Econòmica. Aquests són els únics que tenen una certa legitimitat democràtica ja que provenen del resultat expresat a les urnes.
-
Si s’està dins del percentatge de socis més antics de l’entitat: Aquí sembla valorar-se la veu de l’experiència tot i que haver estat anys pagant la quota tampoc no t’atorga cap representativitat sobre el conjunt de socis del FC Barcelona.
-
Nomenat per la Junta Directiva: Aquest és el cas més flagrant ja que la junta pot nomenar un grup –petit, cal dir-ho– de compromissaris. Sembla estrany si tenim en compte que l’Assemblea pot ser entesa com un òrgan de control de la gestió de la pròpia junta.
-
Per sorteig: Aquest és el gran grup de compromissaris que es converteixen en representants dels socis per la legitimitat aleatòria de l’atzar.
Fent una divisió matussera es podria dir que cada compromissari representa a uns 45 socis del Barcelona, un fet totalment fals ja que no han estat escollits com a representants per ningú. Això és més greu si tenim en compte que la majoria dels compromissaris no van a l’assemblea fet que deixa les decisions d’un club de 138.000 persones en mans de 300 socis.
Per altra banda el funcionament de l’Assemblea és tediós, pesat i certament absurd ja que, per exemple, s’ha de votar un pressupost de més de 200 milions d’euros en base a una informació que es presenta al moment, sense que pugui ser analitzada i, amb sinceritat, amb un nivell que la immensa majoria dels mortals –entre els que m’hi compto– podem dir-hi poca cosa.
Després de 5 hores d’informes i pressupostos s’obre el torn de paraules on cada soci pregunta el que vol — com ha de ser– i el president de torn respon el que vol, encara que no sigui allò que li han preguntat — com no hauria de ser–. Al no existir el dret a rèplica, tot finalitza amb les respostes sovint poc satisfactòries de la Junta Directiva.
En resum, sembla mentida que en ple segle XXI "l’acte social més important del club" estigui tant mancat de legitimitat i participació quan existeixen fórmules per garantir una major informació i implicació dels socis en les decisions de l’entitat.
La junta actual, quan estava a l’oposició, era molt crítica amb l’Assemblea de Compromissaris però sembla evident que aquest és un òrgan molt llaminer quan s’està al poder.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa més de 25 anys que soc soci del Barça i mai he estat compromissari per cap de les 4 vies que expliques. Ni compromissari suplent.
Turrai
Segurament la mostra aleatoria simple està calculada per ser el maxim de representativa de la mostra original, com a mínim hauria de ésser aixins. Tot i que el més normal amb l’augment de socis els últims 2/3 anys seria revisar aquesta mostra i augmentar-la. Tot és questió d’estadística, ara bé si el soci no acudeix a la cita es converteix en un problema. Cal "obligar" al soci compromisari a assistir a aquesta cita
Els compromisaris que saben que no hi aniran, no tenen cap mecanisme
que els permeti renunciar i que automàticament d’adjudiqui la plaça a
un altre?
Antoni des de Sant Pol
http://www.lamevaweb.info/728
No sóc soci del Barça, però m’interessa el tema, perquè el problema és molt comú en les associacions esportives, culturals, juvenils, cíviques o benèfiques d’aquest païs. No hi ha democràcia i als socis, això, no els preocupa gens ni mica.
L’assemblea general o de compromissaris té unes funcions importants, però com que no funciona, les funcions queden a la mercè de la Junta executiva, que les assumeix encantada.
Penso que s’hauria de donar més relleu al càrrec de compromissari. Es pot reduir el nombre, en comptes de 3000 n’hi hauria prou amb 50 o 60 ( Catalunya, 6 milions, 135 diputats). Això sol ja faria que ells mateixos s’hi impliquin més, i haurien de ser coneguts pels socis i estar informats de l’activitat de la Junta i del Club. El mètode d’elecció per sorteig té les virtuts d’escollir una mostra representativa de la massa social i de mantenir el Club al marge de les lluites polítiques. Abans d’introduir un mètode de votació, sempre més complicat, elitista i polititzat, s’hauria d’intentar millorar la representació per sorteig.