Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Grug, grug, grug… A hores d?ara diria que ja no em queda estómac.
Hi tinc un forat. Ni un cuc, ni una anaconda, ni una rave de milions de L-Casei
imunitas inflats de pastilles mitchubichi.
Només un forat negre que s?ho empassa tot i està a punt de fer-me desaparèixer
a mi mateix. I això és el què toca: o se?ns empassa el forat negre de la UEFA o ens quedem a la galàxia
de la Champions. (continua)
El partit d?avui és del macos. Portem una setmana alimentant
el cuquet a base de recordatori de les nits èpiques del Camp Nou. D?aperitiu li
cauran unes birretes i algunes braves a algun bareto dels voltants de l’Estadi. Per
sopar li donarem un mosaic i la cançoneta de la Champions perquè se li
posi la gallina de piel. I quan toquin la pilota confio que el cuquet surti fet
una fera per animar i cridar com pertoca en les gran ocasions.
Però calma. Estic convençut que gunayarem. No només avui. Del
que estic convençut és que guanyarem la Champions.
I aquí ho deixo a expenses que demà mateix m?omplin de
comentaris afusellant el meu intrusisme professional al sector del Raphel,
Aramís i Paco Porras. Sigui com sigui, he tingut una revelació. I perquè en
quedi una constància apostaré 3 miserables euros de garrepa català al Bwin a
que aixecarem la copa a Atenes. Si guanyo me n?emporto 18. Mica en mica s’omple la pica.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
però aquest any ens toca als del blavència gaudir de la xampions. El Barça com a molt arribarà a quarts de final, però tinc el pressentiment que aquesta nit no aconseguirà tan sols ni passar a la següent fase. Degut al meu caràcter pseudomasoca ( molt propi d’aquestes terres del sud), preferisc que perden els equips amb molta història i molt de renom (per molt bé que em caiguen o encara que estiga més d’acord amb la seua filosofia, estil de joc o forma de representar al seu país, que la del meu equip), sobretot per fer callar al capital i fer vorer que un equip de futbol és molt més que milions d’euros invertits en publicitat, fitxatges, màrketing i altres bajanades pròpies del american way of life. Preferiria que la xampions la guanyara l’athletic de bilbao amb la seua filosofia de club, però això avui per avui sembla una quimera com una altra. Aixís que posats a imaginar, deixe volar la ment i veig al blavència dels lesionats alçant la copa de la xampions (llàstima que els dirigents del club i molta gent aficionada siga tan blavera i botiflera, per què seria bonic veure al teu equip sense tant de blau i sense haver d’escoltar allò d’ofrenar noves glòries a ********).
….amb tu, amic diariculer, com gaire bé sempre. Escric després d´arribar a casa. L´estadi avui feia patxoca, fins i tot estic un pél afònic, jo que mai no crido massa (excepte en els grans dies). Però és que la primera part ha estat de les que deixen clar que aquest any "també". Ara aparquem la Champions fins el febrer, quan, si tot va bé, tornarem a ser l´euip de l´any passat i ens serà igual qui ens toqui a les eliminatòries o a on sigui el primer partit. Vagin passat, un a un. Però com s´acosten els Reis d´Orient, jo també faig la carta. Em demano, i per aquest ordre: Liverpool (el meu segon equip) Olimpique de Lió, Madrid i la final amb el que li agrada el "teatru", que li ensenyarem com es guanya…. Qui s´hi apunta????
Salutacions.