Grug, grug, grug... A hores d’ara diria que ja no em queda estómac.
Hi tinc un forat. Ni un cuc, ni una anaconda, ni una rave de milions de L-Casei
imunitas inflats de pastilles mitchubichi.
Només un forat negre que s’ho empassa tot i està a punt de fer-me desaparèixer
a mi mateix. I això és el què toca: o se’ns empassa el forat negre de
El partit d’avui és del macos. Portem una setmana alimentant
el cuquet a base de recordatori de les nits èpiques del Camp Nou. D’aperitiu li
cauran unes birretes i algunes braves a algun bareto dels voltants de l'Estadi. Per
sopar li donarem un mosaic i la cançoneta de
....amb tu, amic diariculer, com gaire bé sempre. Escric després d´arribar a casa. L´estadi avui feia patxoca, fins i tot estic un pél afònic, jo que mai no crido massa (excepte en els grans dies). Però és que la primera part ha estat de les que deixen clar que aquest any "també". Ara aparquem la Champions fins el febrer, quan, si tot va bé, tornarem a ser l´euip de l´any passat i ens serà igual qui ens toqui a les eliminatòries o a on sigui el primer partit. Vagin passat, un a un. Però com s´acosten els Reis d´Orient, jo també faig la carta. Em demano, i per aquest ordre: Liverpool (el meu segon equip) Olimpique de Lió, Madrid i la final amb el que li agrada el "teatru", que li ensenyarem com es guanya.... Qui s´hi apunta????
Salutacions.
Com si els catalans haveren perdut el seu veritable espirit de supervivència i l'haveren canviat per un bolycao o tigretone bucanero.
Això sÃ, el cosmopol.lisme d'un equip de futbo sense nació, ni estat solament és pot encomanar a l'empar d'UNICEF, mentre com Peter Pan no vullga crèixer.