Toni Roderic
Des de La Marina Alta, en verd
Múgica i Felipe
En eixe govern, Felipe González seria vicepresident i el tal Múgica ministre d’un govern dictatorial al marge de l’estat de dret.
La revelació no solamente ens deixa amb la boca oberta sinó que explica molts dels comportaments posteriors i justifica l’actual deriva democràtica. Així mateix ens deixa, als que en un moment de la nostra vida confiarem en esta gentola, amb el sabor agredolç de constatar les mentides i l’engany als que hem estat sotmesos i als que continuem sotmesos per una clase política indigna.
El més greu de tot és que Múgica continua sent Defensor del Pueblo i que cap partit ha sol·licitat a les Cortes la seua destitució immediata. Per feixista, por indigne, per pocavergonya de la política i, sobretot, per mentider.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això és Espanya, amic meu. Res de bo, res. Què ho fa que molts de nosaltres encara no s’hagin plantejat de deixar aquesta bírria de país espanyol ben lluny? Ens perjudiquen, ens espolien, intenten humiliar-nos i a més són una merdeta democràtica. Que tothom s’afegeixi als que estiren de l’estaca per alliberar-nos-en!
I compte! Tenim l’enemic a casa. No és el PP que tothom en coneix les urelles i les dentotes; és el Psc. A més de la reunió que esmenta J. Pujol, n’hi va haver una altre entre Armada, Raventós i algú més dels socialistes catalans. El problema català es diu PSC. Per més demostracions, tot l’atac al Palau de la Música (han eliminat les ajudes en els pressupostos per a l’any que ve que s’estan debaten aquests dies al Congreso) i de passada a tot el messenatge català aprofitant el cas Millet. Una vergonya. Cal fer-ho palès a molta gent que no veu la jugada.