Toni Roderic
Des de La Marina Alta, en verd
El parany valencià
El parany és una modalitat de caça d’ocells en la qual es posen unes vares amb un pegament “envisc” als arbres on queden apegats els ocells fins que moren.
Aquesta modalitat de caça ha estat declarada anticonstitucional per tots els tribunals haguts i per haver i fins i tot per la CEE.
Ara el PP de la CV, amb el suport del PSOE valencià i del Bloc -veges tu- van votar a Les Corts Valencianes una nova llei que pretén vorejar les lleis de l’estat i europees amb l’argument que és un fet cultural i una tradició.
“Ole tus huevos” socialistes, populars i nacionalistes sanguinaris.
La veritat del parany és que hi haurà uns 3.000 a tot el País Valencià i que és un mètode masiu i no selectiu de caça que mata centenars de milers d’aus protegides, a més de tords.
No contents amb haver votat aquesta llei, quan el govern de l’Estat ha decidit plantejar un recurs d’inconstitucionalitat, populars, socialistes i sanguinaris volen que el govern es tire cap arrere en la seua decisió i han començat una campanya d'”ultratge als valencians”.
I dic jo que el dret de cuixa també era una tradició o l’esclavatge per deutes per posar dos exemples que podríem tornar a traure, no?
Aquest és l’ecologisme del “progressistes” -ai, quina gràcia!- del PSOE i del Bloc.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El metge dels pardalets.
Pardalets
Els que eren molt de missa li resaven a Sant Antoni de Pàdua, per allò del Miracle dels Pardalets, que havien cantat pels pobles els cecs mendicants i que molta gent recordava.
A la ciutat de València hi havien un grapat de bars anomenats “Los Pajaritos” o cosa semblant i que oferien pardalets rostits com aperitiu.
Als pobles els caçaven d’una mena diguem-ne industrial posant baix dels arbres on dormien uns pots amb sofre cremant, el fum del qual els feia caure com si estigueren ploguent pardals.
Hi havia qui els caçava amb enfilat, hi havia que enviscant i hi havia que es feia un parany en un arbre ben frondós.
Amb tot açò, mai no varen aconseguir disminuir el seu nombre.
Després vingué la modernitat en forma de pesticides i herbicides pel camp: el nombre de tota mena de pardals caigué en picat.
Ara l’han mamprès amb els paranys, com si aquests foren els responsables de la desaparició de verderols, gafarrons, busqueretes, caderneres… (no crec que ho diguen dels teuladins, perquè els sobrevivents ho fan on no hi ha camp i si s’han lliurat és perquè fa molt que són animalets de poblat)
Per altra banda tots els paranys que conec són un pretexte i motiu d’anar al camp a passar el dia i fer-se un bon esmorzar o dinarot. Els pardalets que puguen matar ja us ben bé assegure no són la base d’aquests menjars.
Ai, però l’esquerreta actual i els ecologistes, que no ecòlegs, tenen la mirada curta i entre els mobles del seu cap no es troba la memòria i, a més a més, deuen de tindre poca feina i es torben amb el parany.
Si amb això dormen més tranquils: no res i avant.
Els pardalets els seguiran matant els productes químics.