Toni Roderic

Xe! El que són les coses. Un any després d’haver estat triat president en olor de multituds sembla que se li ha acabat la “baraka” a l’Obama. Són les servidumbres de la democràcia mediàtica que patim: i és que votem una il·lusió induïda que triga poc a ser desemmascarada.

En el cas de l’Obama estava clar, o almenys a mi m’ho va semblar clar des del primer moment, era un Zapatero qualsevol de la política: oportunista buit, fill del teleprompter i que va guanyar per contraposició a la política que representava Bush i a la crisi amb la il·lusió que ell era tot el contrari d’eixa política. I encara era pitjor.
La llàstima de tot plegat es que Hillary Clinton es va quedar pel camí amb moltíssima més substància que el senyoret afroamericà que, mira per on, no és afroamericà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!